dimarts, 25 de desembre del 2007

Nous temps, nous materials

Fa temps ens explicava un professor a classe de materials una teoria que em va semblar particularment curiosa, i interessant alhora, perquè mai m’havia plantejat el tema des d’aquest punt de vista. Deia el següent: la humanitat ha evolucionat tecnològicament gràcies al descobriment de nous materials i de les seves aplicacions.
Confesso que des de sempre havia atribuït els invents a l’obra exclusiva de genis solitaris que treballaven als garatges o als magatzems de casa seva, tal i com va fer Edison per perfeccionar la bombeta inventada per Swan o, més recentment, Jobs i Wozniak per desenvolupar el primer –i revolucionari- ordinador Apple. Però segons la teoria comentada pel meu professor, què hagués estat de tots aquests inventors si no haguessin disposat de coure en filaments per a conduir l’electricitat? Què haurien fet si no haguessin conegut les enormes possibilitats del silici per a la producció de microxips pels nostres ordinadors? Haurien els arquitectes projectat gratacels de no haver conegut l’acer o el formigó armat? Segurament no.
Em consta que els historiadors estan acostumats a mantenir debats similars. Alguns defensen la participació històrica de figures clau, genis l’acció dels quals fa variar el decurs dels fets, d’altres donen més importància al context, que és el que obliga a aquestes figures a prendre les decisions en una direcció o en una altra. No sóc ni molt menys un expert en aquestes matèries, però m’aventuraré a pensar que les dues teories tenen la seva part de raó.
Amb el tema dels materials probablement passi el mateix. No se’ls hi ha d’atribuir tot el mèrit de l’evolució tecnològica, però és ben cert que tenen una gran importància i que sovint se’ls ignora. Pensem una mica en el que ens rodeja. Estem asseguts en una cadira de fusta o de plàstic –materials escollits per la seva bona resistència combinada amb lleugeresa i baix cost- bevem aigua en gots de vidre –la transparència del qual ens permet veure el seu contingut- anem en bicicletes d’alumini, titani o magnesi –materials que ens permeten combinar tenacitat amb un pes molt contingut-, ens comuniquem gràcies a fils de fibra òptica i de coure, entre milers d’exemples més. Ben aplicats, tots aquests elements ens fan la vida molt més fàcil i sense ells, amb tota seguretat, no hauríem arribat al grau de desenvolupament actual.

Cada dia apareixen nous materials que posseeixen unes propietats absolutament sorprenents: canvis de color, de duresa, capacitat per recuperar la seva forma original, elasticitat o duresa extremes, i moltes més. És un gran repte pels dissenyadors i els enginyers actuals atrevir-se a aplicar-los en detriment dels més habituals, però el nostre planeta demana vehicles més nets, objectes més funcionals i comunicacions més eficients i ràpides, i tot a un preu al que pugui arribar el més gran nombre de gent possible, i en això la ciència dels materials té un paper clau.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Festes sense residus


Aquest article el podeu llegir també a la web http://www.impuls.cat/. No és un article que parli estrictament de disseny, sinó que més aviat ho fa dels residus que generen els nostres regals nadalencs. Tot i això l'he afegit també al bloc perquè penso que planteja una reflexió que pot ser interessant, sobretot de cara al disseny de packaging i a les empreses que el contracten. Bones festes!

Al llarg d’aquest article parlarem de les compres nadalenques. Però abans que pressuposeu que es tractarà d’una crítica ferotge al consumisme, o, a l’inrevés, d’una defensa aferrissada del mateix, s’ha d’aclarir que ens mantindrem al marge d’aquest debat. Volem fer palesa una altra cara d’aquest fenomen que sovint s’obvia o no es té en compte, una cara més trista: els residus que provoca la quantitat enorme de compres que es realitzaran durant aquestes festes.El pitjor de tot es que aquests residus es podrien evitar d’una manera facilíssima reunint esforços des de l’administració, els diferents organismes de gestió de residus, i els compradors i usuaris finals. Perquè sí, igual que els ens públics que gestionen la nostra societat, nosaltres també tenim una part considerable de culpa i podem fer petites accions que poden millorar aquesta problemàtica.
Dic que em mantinc al marge d’aquest debat perquè no em refereixo a que hem de deixar de comprar, sinó a que estic convençut de que hem de comprar amb més criteri, observant el packaging del regal i la manera com ens l’emboliquen, i fent després el petit esforç necessari per separar els materials que el componen per llençar-los al seu contenidor corresponent.Dos exemples m’han tocat de prop en cosa de pocs dies, sent el contrast entre ells el que probablement ha motivat aquest article: fa uns dies vaig adquirir un programa informàtic a una famosa botiga del centre de Barcelona. Per protegir un senzill DVD la coneguda companyia que l’havia produït havia ideat un packaging tan complex que per obrir-lo vaig haver de lluitar, a més de amb la caixa standard del mateix DVD, amb un cartró imprès a tot color i amb un voluminós plàstic de forma esfèrica, anant tot això és clar, envoltat d’una bossa de plàstic per poder transportar-ho amb comoditat.
L’altre exemple està a les antípodes. Vaig rebre un obsequi adquirit a una botiga japonesa d’objectes per a la llar i la diferència de plantejament era abismal: l’embolcall del mateix era pràcticament inexistent, una senzilla bossa de plàstic translúcida amb les mides justes del contingut, sense gairebé cap impressió a tinta i maquíssima per la seva sobrietat, feia la mateixa funció que abans realitzaven el cartró a color, l’esfera i la capsa del DVD, sent a més la bossa amb la que em va arribar tot de cartró -material molt més fàcil de reciclar- també sense gairebé cap informació supèrflua. Recursos minimitzats, mateix resultat.Analitzada com a fet puntual la meva batalla a l’hora d’obrir els diferents embolcalls del primer exemple no deixa de ser una anècdota més o menys curiosa. Ara bé, multiplicada pels milions i milions de productes similars que es vendran aquest Nadal la situació és extremadament preocupant. Quan de temps trigaran a esgotar-se els nostres recursos a aquest ritme d’explotació?
No us demanem que no compreu regals durant les festes pels vostres éssers estimats. Us demanem que digueu "no" en la mida del possible a la pregunta "Vols una bossa pel llibre?" fent l’acció de guardar-lo a la motxilla, que emboliqueu els regals amb paper -decorat amb colors si voleu, aquí no m’hi fico- i no amb sofisticats plàstics brillants, i que separeu els residus generats llençant-los al seu contenidor corresponent. Així tindrem un Nadal idèntic al que tindríem si no féssim aquestes accions, però amb la possibilitat de gaudir d’un medi ambient amb més bona salut, que ja li fa falta.