dimarts, 22 de gener del 2008

Bones idees amb cartró

El cartró ha estat sempre un material de segona fila, destinat a l’embalatge dels productes pel seu preu moderat i la seva resistència més que acceptable. Ara bé, imagineu que un dia, sense haver sentit mai a parlar d’aquest material, us encarreguen un projecte que l’utilitzi. No pensaríeu que, considerant la seva resistència, lleugeresa i economia, teniu una joia entre mans, plena de possibilitats?
Doncs m’imagino que això és el que van pensar tots aquests dissenyadors, que s’han oblidat de la fama de material econòmic i de poca qualitat que té el cartró, i han realitzat uns projectes molt interessants amb ell.
Per cert, com ja sabreu es tracta d’un material reciclable al 100%, cosa que no tots els materials poden dir, així que, si un dia us canseu d’un dels vostres mobles de cartró, al contenidor blau amb ell!
Aquesta selecció ha estat realitzada triant peces que ja coneixia i d'altres que he trobat per internet. Si coneixeu d'altres mobles fets amb cartró interessants o fins i tot, si vosaltres n'heu fet algun, no dubteu en fer-me arribar una imatge i/o una petita explicació per ampliar la base de dades comuna. Gràcies!

1. Estanteria Lillchaos de Returdesign. Aquests creatius suecs fan del cartró la matèria primera per construir multitud de peces de mobiliari diferents. Hem escollit la Lillchaos per a la nostra selecció per la seva original forma d’encaixar les baldes de cartró, que a més de formar una estructura resistent genera espais de diferents formes i mides al llarg de tot el moble.
2. Sugar Cubes de Miss Julia. Aquesta versàtil dissenyadora francesa treballa el cartró d’una forma molt desenfadada i alegre. La peça que veiem a la imatge és un moble per guardar CD’s molt particular.
3. Speech Bubble Discussion Table de Leo Kempf. Tal i com aquest dissenyador americà indica a la seva pàgina, els seus mobles de cartró utilitzen la mateixa idea que Frank O. Gehry va fer servir per les seves butaques de Vitra, tal i com comentem més endavant. Aquesta tauleta de centre és divertida en tant que reconeixem la seva forma fàcilment, a la vegada que força pràctica, per disposar d’un espai per deixar objectes al seu centre, i d’una superfície que actua com a sobre de la taula.
4. Cardboard Aston Martin de Chris Gilmore. Tot i que no es tracta d’una peça de disseny, sinó més aviat d’un objecte artístic, hem volgut destacar l’Aston Martin DB8 de cartró d‘aquest escultor per tal de mostrar que les possibilitats del cartró són quasi bé infinites.
5. Eco Crib de Mothercare. Interessant aplicació d’aquest material per protegir una de les coses més delicades del món: un nadó. Recordem que les arestes del cartró poden tallar fàcilment i en aquest objecte veiem com s’ha pensat en que totes quedin mirant cap afora, mai a l’abast del nen que hi dorm a dins.
6. Wiggle Chair de Frank O’Gehry. Segurament la joia de la corona de la selecció, Frank O’Gehry fou el primer en utilitzar el cartró per crear un moble amb finalitats comercials. Aquest arquitecte americà acostuma a aplicar materials de forma innovadora –a llocs a on no se’ls hi havia vist mai- i hem de reconèixer que ho fa amb molt de criteri i obtenint uns resultats admirables. Com a únic retret -a aquesta col·lecció de mobles resulta difícil fer-ne algun- demanaríem a la casa Vitra que rebaixi el seu preu aprofitant la humilitat del material emprat, acostant d’aquesta manera el bon disseny a tothom qui estigui interessat, i no només als que tinguin una fortuna per invertir en mobles.

dilluns, 14 de gener del 2008

La ciència ficció vers altres disciplines creatives

El cinema de ciència-ficció és i serà sempre una de les millors maneres d’acostar al gran públic la visió que grans creadors tenen del futur. Sense tenir en compte les impressionants i inspiradores imatges que podem veure a algunes d’aquestes pel·lícules, aquest tipus de cinema pot servir com a reflexió de cap a on anem com a societat, i del resultat -sovint tractat des d’una òptica pessimista- que pot tenir l’aplicació extrema d’algunes de les nostres innovacions.
Quedi clar que estem parlant del bon cinema de ciencia-ficció, aquest que planteja alguna cosa més que no pas una història més o menys entretinguda ambientada en el futur, cosa que jo situaria a altres categories com la del cinema d’aventures o el familiar.
Films com "Metropolis" de Fritz Lang, "Farenheit 451" de François Truffaut, "Blade Runner" de Ridley Scott, "2001, a Space Odyssey" d'Stanley Kubrick o la més recent "Gattaca", d'Andrew Niccol, per citar un exemple més actual, -tot i que segurament no arriba a l’alçada de les primeres- són, més que films, experiències sensorials excepcionals a tots els nivells que plantegen models de societat diferents del nostre i reflexions profundes.
Tot i això, el que m’interessa destacar en aquest article, cosa que és també la que em permet relacionar aquest tema amb el disseny, no és pas la seva indiscutible qualitat fílmica sinó l’excel·lent grau de tractament del detall que tenen i el trampolí que això pot suposar per a la nostra imaginació. M’explico. Crear una pel·lícula és un procés llarg en què intervenen persones especialitzades en temes molt variats. De la mateixa manera que un film històric rigorós ha estat assessorat per historiadors de qualitat, qualsevol dels exemples comentats abans ha rebut el consell o la influència d’experts en física, tecnologia, ciència, disseny, arquitectura o fins i tot filosofia que el fan creïble i sota el meu punt de vista, molt interessant.
Us proposo que us fixeu bé en aquestes pel·lícules, observant l’ambientació, quins mitjans de transport utilitzen els personatges, on viuen i la forma en què vesteixen. Descobrireu que els detalls que s’aprecien són tan bons o millors que la resta d’aspectes del film.
Potser algun dia veurem portats a la realitat algun dels artificis que hi apareixen, tal i com va succeir amb les novel·les de Verne. Si tenim en compte que el nostre grau de desenvolupament tecnològic creix de forma exponencial no és gens difícil d’imaginar.
Hem de tenir en compte que les ciències en general són les disciplines encarregades d’obrir camí, sent la tecnologia, l’arquitectura o el disseny -entre moltes altres- les que s’encarreguen d’aplicar totes aquestes innovacions. És, en certa mesura, aquest interès per configurar el que vindrà el que fa que una persona decideixi dedicar-se al disseny o a l’arquitectura, i el que ens serveix per establir aquest paral·lelisme entre aquestes disciplines i el cinema de ciència-ficció. Si després de veure un d’aquests clàssics del gènere podem aprofitar alguna de les seves reflexions o un dels seus detalls per inspirar-nos quan estiguem asseguts a l’escriptori, a punt per començar a treballar, serà perfecte, sinó sempre ens quedarà passar una bona estona davant de la pantalla.

dimarts, 8 de gener del 2008

Why design? Conferència de Philippe Starck

Starck és probablement el dissenyador industrial més conegut de la dècada dels 90. Analitzant el perquè del seu gran èxit venen al cap diferents raons: d'entrada té un estil molt marcat, que fa que al veure molts dels seus dissenys pensem immediatament en que són obra seva. Aquest fet és positiu per ell com a marca, sens dubte, i atreu clients que busquen tenir una peça dissenyada per Philippe Starck al seu catàleg. D'altra banda això provoca un cert estancament creatiu, tal i com potser li ha passat per exemple a l'arquitecte Frank O. Gehry, que s'ha repetit al projectar diversos edificis recoberts de planxes de titani a diferents llocs del món després de l'èxit del bellíssim Museu Guggenheim Bilbao. És culpa del dissenyador o arquitecte o és culpa del client, que demana al creatiu que es repeteixi? És podria debatre. El cas és, segons la meva opinió personal, que aquesta repetició de conceptes fa, d'una banda, que la idea original a base d'ésser repetida perdi força i valor, i de l'altra, que el disseny que hauria de prioritzar valors com la funcionalitat, l'ergonomia, la coherència amb els valors de la marca, el cost i per suposat la estètica els supediti a fer servir uns determinats recursos formals més o menys vistos. Cal no oblidar també que Starck disposa d'una gamma de productes amplíssima d'entre els quals hi ha peces que sí destaquen per la seva correcció i originalitat (tenint en compte que són aspectes molt difícils de combinar), com poden ser la cadira Dr. No, la Toy, o les col·leccions d'aixetes i de mobles de bany dissenyades respectivament per a Axor i per a Duravit. Parlant clar, m'agraden els dissenys de Philippe Starck quan no semblen dissenys de Philippe Starck. En aquesta conferència que ens proposa TED (que no us puc pujar al bloc per problemes tècnics d'aquesta web tan interessant) podem veure l'aspecte més irònic d'aquest conegut dissenyador francès, utilitzant en aquest cas la ironia per parlar de temes molt seriosos. Espero que us agradi. A mi, encara que no és un dels meus dissenyadors preferits, m'ha resultat força entretinguda. Per cert, us haureu de concentrar per entendre el seu anglès afrancesat, com a mínim a mi m'ha costat una mica. http://www.philippe-starck.com/