Des d'aquest Diumenge passat a la web www.impuls.cat podeu trobar un reportatge escrit per mi on s'expliquen algunes de les tendències que afecten a l'interiorisme més actual: des de l'aparició de botigues de mobles de segona mà especialitzades en disseny modern -allunyades de l'estil típic de botiga d'antiguitats- fins a les accions de colectius pro-reutilització delmobiliari recollit d'entre les deixalles. Espero que us agradi!dimecres, 27 de febrer del 2008
Canvis al món de l'interiorisme
Des d'aquest Diumenge passat a la web www.impuls.cat podeu trobar un reportatge escrit per mi on s'expliquen algunes de les tendències que afecten a l'interiorisme més actual: des de l'aparició de botigues de mobles de segona mà especialitzades en disseny modern -allunyades de l'estil típic de botiga d'antiguitats- fins a les accions de colectius pro-reutilització delmobiliari recollit d'entre les deixalles. Espero que us agradi!
diumenge, 10 de febrer del 2008
Objectes humils dignes d'un museu
Durant aquestes dates podem veure a diverses ciutats una exposició itinerant sobre disseny industrial –va començar a Bilbao, actualment es troba a Madrid i dintre de poc visitarà Barcelona- que ens mostra una selecció d’objectes escollits pel conegut dissenyador Mariscal amb el criteri de ser per ell els més representatius del segle passat.
Entre la selecció trobem clàssics de la talla del bolígraf Bic, la Vespa, els Levi’s 501 o la batedora Turmix, objectes molt humils, democràtics en el sentit de que han estat sempre a l’abast de tothom, però que han demostrat al llarg del temps la seva qualitat.
Al cercar informació sobre l’exposició resulta curiós que la selecció que ha realitzat Mariscal sigui tan similar a la que podríem fer qualsevol de nosaltres, i és que aquests objectes, i molts altres més que no hi surten representats, han deixat de ser peces efímeres d’usar i llençar per entrar al nostre imaginari col·lectiu per sempre més. La demostració més clara és que durant el seu moment de vigència tenien una popularitat tan gran que van estendre el seu nom comercial a la tipologia d’objecte a la qual pertanyien: tots ens hem referit a qualsevol batedora amb el nom de Turmix, fos de la casa Braun o no, o hem qualificat com a bolígraf Bic a qualsevol bolígraf de plàstic transparent. Han arribat a esdevenir símbols que il·lustren d’una forma molt clara l’estil de vida dels nostres temps.
Ens resulta curiós també el fet que els objectes que més ens han marcat són en general els més senzills, aquells que acompleixen la seva funció sense estridències i amb una efectivitat total, i no aquells gadgets de luxe que serveixen bàsicament per representar un determinat status econòmic per sobre d’altres criteris més pràctics.
També volem destacar que molts d’ells van ser creats durant els anys 40 i 50, època d’importants penúries econòmiques, cosa que probablement demostri que davant de les dificultats més greus sovint apareix l’enginy més fi. És el cas de la motocicleta Vespa, dissenyada l’any 1946, que va aprofitar les fàbriques i la tecnologia que havia utilitzat Itàlia per fabricar el fusellatge dels avions militars durant la II Guerra Mundial per motoritzar un país sumit en una crisi profunda i necessitat de bones idees.
Més enllà de agafar exposicions com aquesta en clau d’anècdota curiosa, pensem que ens ha de servir per fer una petita reflexió sobre allò que utilitzem. Potser tot això ens servirà per valorar una mica aquells objectes que ens rodegen i que ens fan més agradable la vida diària de forma totalment anònima. Darrere del més senzill d’ells hi ha una reflexió profunda, un procés llarg i complex que mira de resoldre allò que la societat necessita. Tots tenim o hem tingut objectes que de tant utilitzar-los han passat a formar part de nosaltres mateixos, de la nostra realitat. Quins són els vostres?
Entre la selecció trobem clàssics de la talla del bolígraf Bic, la Vespa, els Levi’s 501 o la batedora Turmix, objectes molt humils, democràtics en el sentit de que han estat sempre a l’abast de tothom, però que han demostrat al llarg del temps la seva qualitat.
Al cercar informació sobre l’exposició resulta curiós que la selecció que ha realitzat Mariscal sigui tan similar a la que podríem fer qualsevol de nosaltres, i és que aquests objectes, i molts altres més que no hi surten representats, han deixat de ser peces efímeres d’usar i llençar per entrar al nostre imaginari col·lectiu per sempre més. La demostració més clara és que durant el seu moment de vigència tenien una popularitat tan gran que van estendre el seu nom comercial a la tipologia d’objecte a la qual pertanyien: tots ens hem referit a qualsevol batedora amb el nom de Turmix, fos de la casa Braun o no, o hem qualificat com a bolígraf Bic a qualsevol bolígraf de plàstic transparent. Han arribat a esdevenir símbols que il·lustren d’una forma molt clara l’estil de vida dels nostres temps.
Ens resulta curiós també el fet que els objectes que més ens han marcat són en general els més senzills, aquells que acompleixen la seva funció sense estridències i amb una efectivitat total, i no aquells gadgets de luxe que serveixen bàsicament per representar un determinat status econòmic per sobre d’altres criteris més pràctics.
També volem destacar que molts d’ells van ser creats durant els anys 40 i 50, època d’importants penúries econòmiques, cosa que probablement demostri que davant de les dificultats més greus sovint apareix l’enginy més fi. És el cas de la motocicleta Vespa, dissenyada l’any 1946, que va aprofitar les fàbriques i la tecnologia que havia utilitzat Itàlia per fabricar el fusellatge dels avions militars durant la II Guerra Mundial per motoritzar un país sumit en una crisi profunda i necessitat de bones idees.
Més enllà de agafar exposicions com aquesta en clau d’anècdota curiosa, pensem que ens ha de servir per fer una petita reflexió sobre allò que utilitzem. Potser tot això ens servirà per valorar una mica aquells objectes que ens rodegen i que ens fan més agradable la vida diària de forma totalment anònima. Darrere del més senzill d’ells hi ha una reflexió profunda, un procés llarg i complex que mira de resoldre allò que la societat necessita. Tots tenim o hem tingut objectes que de tant utilitzar-los han passat a formar part de nosaltres mateixos, de la nostra realitat. Quins són els vostres?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
