En general dedicar les exposicions a períodes creatius concrets és una forma clara de fer-los entendre, tant a nivell conjuntural com a nivell artístic o creatiu. Tot i això quan es presenten els temes de forma transversal a disciplines i èpoques tenint en compte un nexe comú, el grau d'interès d'una exposició es dispara, ja que permet l'anàlisi del tema en qüestió des d'un punt de vista molt més global, més ample.
És això el que passa amb l'exposició "La utilitat del buit" que està al Museu de les Arts Decoratives fins el proper 4 de Maig, i que ha estat excel•lentment comissariada pel dissenyador i teòric Uli Marchsteiner, president de l'ADI-FAD. Allà se'ns parla del no-res, d'allò negatiu que no es veu però que configura els aspectes formals del positiu dels objectes. Això principalment ja que, tot i que el disseny de producte és la columna vertebral de la mostra, podem trobar obres artístiques i elements de la tècnica i l'enginyeria més pura per tal de reforçar la visió del tema.
Sovint el buit, el silenci, la pausa són coses que es menystenen, però és ben cert que sense ells no gaudiríem dels seus oposats positius en tota la seva lluentor, i és que el positiu, sense el negatiu, no existiria com a tal.
L'exposició està dividida en cinc apartats que responen als següents títols: El primer, "El descobriment del buit" explica el concepte de no-res des d'un punt de vista filosòfic, històric i físic. Els tres centrals "Experiència positiva/negativa", "Modelar la memòria/mimèsis naturals" i "Anatomies invertides" formen el gruix de l'exposició amb exemples d'art i de disseny. Dins d'aquestes parts podem veure peces importantíssimes de la historia del disseny, com el magnífic escriptori de l'arquitecte belga Henry Van de Velde, i peces curioses de l'àmbit artístic, com fotografies del procés com Gaudí obtenia els volums per les escultures de la Sagrada Família, que utilitzava persones vives que aguantaven peces de guix estoicament durant hores per ésser convertides en motlles. Això entre d'altres coses perquè entre la selecció es troben dissenys del matrimoni americà Eames, de Pier Luigi Colani, o de Thomas Lamb, un desconegut -almenys per mi- estudiós de l'ergonomia quasi obsessiu que realitzava uns magnífics dissenys de nanses per estris de cuina que reduïen l'esforç necessari per agafar-les. "Models i matrius" és l'últim dels apartats de l'exposició, i ens permet veure com la tècnica i la indústria utilitzen els negatius per tal de donar forma a peces complexes, gràcies a processos d'emmotllament.
Ens agradaria que el Museu de les Arts Decoratives donés continuïtat a experiències d'aquest tipus, ja que són una plataforma immillorable per a la divulgació del disseny, disciplina que necessita donar a conèixer quin és el seu paper dins de la societat.
En definitiva ens trobem d'una exposició molt interessant que ens parla d'una cosa tan aparentment nímia com és el buit, però que ens deixa amb l'agradable sensació d'haver après a apreciar un nou matís en la realitat que ens rodeja. Sens dubte molt recomanable.
És això el que passa amb l'exposició "La utilitat del buit" que està al Museu de les Arts Decoratives fins el proper 4 de Maig, i que ha estat excel•lentment comissariada pel dissenyador i teòric Uli Marchsteiner, president de l'ADI-FAD. Allà se'ns parla del no-res, d'allò negatiu que no es veu però que configura els aspectes formals del positiu dels objectes. Això principalment ja que, tot i que el disseny de producte és la columna vertebral de la mostra, podem trobar obres artístiques i elements de la tècnica i l'enginyeria més pura per tal de reforçar la visió del tema.
Sovint el buit, el silenci, la pausa són coses que es menystenen, però és ben cert que sense ells no gaudiríem dels seus oposats positius en tota la seva lluentor, i és que el positiu, sense el negatiu, no existiria com a tal.
L'exposició està dividida en cinc apartats que responen als següents títols: El primer, "El descobriment del buit" explica el concepte de no-res des d'un punt de vista filosòfic, històric i físic. Els tres centrals "Experiència positiva/negativa", "Modelar la memòria/mimèsis naturals" i "Anatomies invertides" formen el gruix de l'exposició amb exemples d'art i de disseny. Dins d'aquestes parts podem veure peces importantíssimes de la historia del disseny, com el magnífic escriptori de l'arquitecte belga Henry Van de Velde, i peces curioses de l'àmbit artístic, com fotografies del procés com Gaudí obtenia els volums per les escultures de la Sagrada Família, que utilitzava persones vives que aguantaven peces de guix estoicament durant hores per ésser convertides en motlles. Això entre d'altres coses perquè entre la selecció es troben dissenys del matrimoni americà Eames, de Pier Luigi Colani, o de Thomas Lamb, un desconegut -almenys per mi- estudiós de l'ergonomia quasi obsessiu que realitzava uns magnífics dissenys de nanses per estris de cuina que reduïen l'esforç necessari per agafar-les. "Models i matrius" és l'últim dels apartats de l'exposició, i ens permet veure com la tècnica i la indústria utilitzen els negatius per tal de donar forma a peces complexes, gràcies a processos d'emmotllament.
Ens agradaria que el Museu de les Arts Decoratives donés continuïtat a experiències d'aquest tipus, ja que són una plataforma immillorable per a la divulgació del disseny, disciplina que necessita donar a conèixer quin és el seu paper dins de la societat.
En definitiva ens trobem d'una exposició molt interessant que ens parla d'una cosa tan aparentment nímia com és el buit, però que ens deixa amb l'agradable sensació d'haver après a apreciar un nou matís en la realitat que ens rodeja. Sens dubte molt recomanable.
