Fa temps que no publico un nou missatge al bloc, s'acosta el mes de Juny i amb ell l'entrega del meu projecte final de carrera. Amb tot això, vaig treure uns dies per anar a la fira del moble de Milà. Aquest és l'article que he escrit per a la web www.impuls.cat. És un article per a no dissenyadors, així que el to i les recomanacions són bastant mesurades -o això crec!-. En poques setmanes espero tenir temps de preparar un article més complet amb el més interessant de la fira sota el meu humil punt de vista.La fira de Milà ha sigut des del 16 al 21 d'Abril l'aparador de les últimes novetats en tot allò relacionat amb el món del mobiliari. És de fet l'esdeveniment més important del món en quant a disseny, d'unes proporcions tan absolutament gegantines que fan impossible veure tot el que ofereix. El gruix de la fira, dedicat al mobiliari de llar i amb propostes més o menys comercials, ha coexistit amb el Saló Satellite, dedicat als joves dissenyadors, i amb la Zona Tortona, barri on es mostraven les propostes més creatives.
En general les valoracions que s'escolten parlen d'una de les edicions més fluixes que es recorden, nosaltres realment no podem comparar per ser la primera vegada que hi assistim. Tot i això, volem destacar la forma en que la ciutat de Milà s'implica sempre per a que aquest esdeveniment sigui un èxit, absolutament extraordinària, i que penso hauria de ser un exemple a seguir. La ciutat sencera estava farcida d'exposicions, actes, presentacions, etc. i aquest fet de no circumscriure el saló a l'espai firal milanès és el que el fa especialment atractiu i enriquidor.
És a Satellite i a Tortona on any rere any trobem les propostes més interessants i desacomplexades, allà on la creativitat i les bones idees no estan tan condicionades per la indústria, el si es vendrà o no, i aquest any no ha sigut una excepció.
Algunes de les estrelles del saló han sigut el dissenyador alemany Konstantin Grcic, que presentava la seva cadira Myto (amb una espectacular campanya promocional al darrere) i el controvertit i creatiu a parts iguals Jaime Hayón, present a molts dels espais de la fira. Cassina, una de les firmes italianes més prestigioses, celebrava els seus vuitanta anys d'història amb una interessant exposició al Museu del Disseny de la ciutat.
Centrant-nos però en les propostes de la Zona Tortona i del Saló Satellite hem pogut veure certes tendències comunes a molts dels dissenys que s'hi presentaven. En certa manera això resulta decebedor, ja que en principi s'espera risc i innovació al màxim per part dels creatius més joves més lliures -en teoria- dels camins de la indústria habitual.
En general la geometria -arestes rectes, formant angles i formes poligonals complexes- era d'ús generalitzat, com també la multifuncionalitat -aspecte, aquest sí, molt positiu i que no es redueix només a l'estètica- era un altre dels requisits autoimposats per aquests dissenyadors.
En aquest sentit el disseny japonès sembla tenir molt a dir, ja que potser per qüestions culturals els japonesos en saben molt de oferir productes molt complets que tenen alhora una gran simplicitat. En aquesta línia Takashi Sato mostrava una línia de productes interessants, com el penjador Coat Hanger on les perxes son a la vegada els braços del penjador o la senzilla cadira apilable de fusta Sled.
D'altres com els dissenyadors nova zelandesos Candywhistle van demostrar un bon criteri alhora de treballar un material tan senzill com és la malla metàl•lica en els tamborets Pedro i Pedro High i en les estanteries modulars Stix Shelves, per nosaltres el seu millor disseny.
Són només uns quants exemples d'entre una enorme quantitat de propostes dins de l'esdeveniment dedicat al disseny més important del món, que ens va ensenyar com estaran moblades les cases del futur. Només cal desitjar que aquesta línia que aposta per la simplicitat i la multifuncionalitat es consolidi deixant de banda tendències més superficials més pròpies d'altres àmbits. Així, potser els mobles faran la nostra vida una mica més fàcil.
