A l'anterior article comentàvem com el minimalisme havia estat un dels punts de partida d'aquest corrent tan vigent avui dia que acosta l'art i el disseny de producte. En aquest volem incidir en un altre possible antecedent però de preceptes totalment oposats, que s'inicia a Itàlia l'any 1980: el moviment Memphis. L'onze de setembre d'aquell any el reconegut arquitecte i dissenyador Etore Sotssass organitzava una reunió amb d'altres dissenyadors famosos per formar un equip que treballés en una direcció comuna. L'equip rebé el nom de Memphis, després que la cançó de Bob Dylan "Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again" sonés unes quantes vegades durant aquella tarda.
El moviment era una reacció als dissenys moderns de l'època "Post-Bauhaus", i el color i el sentit de l'humor eren alguns dels seus trets principals. S'inspirava en moviments anteriors com l'Art Decó i el Pop Art, el Kistch i el Futurisme, i els seus preceptes estaven clarament contraposats als de l'anomenat "good design" d'origen alemany, ja que intentava desenvolupar una nova i creativa aproximació al disseny, molt més lliure i individualista.
Michele de Lucchi, Matteo Thun, Javier Mariscal o Marco Zanini són alguns dels personatges que van col·laborar amb més o menys freqüència dins Memphis, i el resultat de les seves peces va ser fortament aclamat a la fira internacional del moble de Milà, la més important del sector. La prova de la seva categoria com a creatius és la qualitat dels objectes que van dissenyar després del seu pas per Memphis, sens dubte elevadíssima. Avui dia molts dels objectes de Memphis, de producció artesanal, es venen a les millors galeries d'art per autèntiques fortunes i formen part de les millors col·leccions de disseny del món.
Els seus dissenys fugen del precepte "disseny per a tots" del moviment modern (lema en certa manera utòpic). Hem de dir, però, que és innegable l'explosió de creativitat i de noves idees que va suposar el moviment Memphis, i que els seus resultats van ser molt influents per al món del disseny, reflectint alguns dels valors del moment concret al qual van ser creats tal i com passa amb les millors obres d'art. És aquest fet, juntament amb la producció limitada de les peces i la perceptible despreocupació per acomplir la funció principal per a la qual havien estat dissenyats, que fa que els objectes de Memphis siguin tan difícils de classificar dins els conceptes art o disseny.
Encara que nosaltres som més partidaris de la correcció formal, de les coses ben produïdes i que compleixen la seva funció sense estridències, no podem negar que la irreverència dels objectes de Memphis té quelcom d'atractiu, difícil d'explicar, però que agrada. Que quedi clar que el disseny són moltes més coses que la creativitat rotunda i lliure del Memphis, que degut a que fa molt soroll, amaga el disseny silenciós, que és allò que realment ens facilita l'existència, o almenys ens la fa una mica més còmoda.
