dijous, 15 de gener del 2009

Divagacions sobre la crisi

Davant la psicosi generalitzada que hi ha respecte la crisi econòmica i tenint present que segons diuen els experts el més difícil està encara per arribar, m'agradaria comentar una mica la situació de món del disseny i la societat davant aquesta difícil conjuntura.
Avui en dia la gran majoria de les empreses estan retallant despesses, ja sigui per obligació o per prevenció -estant més estesa la segona opció que la primera, tot i que en alguns sectors la situació sí és realment preocupant-, i aquest fet ens afecta a tots d'una manera o una altra. Evidentment també afecta al disseny, ja que moltes vegades la gent l'entén com a no indispensable. D'aquesta manera s'opta per anul·lar, retardar o retallar els projectes de disseny, projectes que de vegades havien estat ja contractats o fins i tot començats. Aquesta resposta és en part comprensible i en certa manera pot ser la més fàcil, però pensem que també és poden veure les coses des d'un altre punt de vista, des del punt de vista contrari per ser més exactes.
Potser un moment difícil com l'actual reclama més iniciativa, una empenta extra, valentia. Invertir en disseny per tal d'aconseguir un valor afegit com a empresa, un valor que permeti separar-se i destacar de la competència i potenciar molt millor la identitat corporativa és un camí valent que reportarà beneficis. Ara és el moment d'apostar per la comunicació, la innovació i la creativitat a tots els nivells per donar-li la volta a tota la situació que s'ha creat i aconseguir millors resultats de futur. Ja se sap que sovint en situacions complicades és quan surten les millors idees.
Tenint en compte que davant les situacions difícils només sobreviuen els més forts, s'ha d'apostar i arriscar per sortir-ne reforçats.
I s'ha de dir que en aquests moments la gent ho està fent molt menys -només cal veure l'exemple dels bancs, que han rebut molts diners dels estats per tal de reiniciar el crèdit i fer avançar així la despesa i segueixen sense obrir la caixa-, cosa que se'ns dubte provocarà que qui ho faci ara té moltes més possibilitats de distanciar-se de la competència. En general es pot dir que vivim en una societat apàtica i força acomodada, i precisament per això valors com l'empenta, la creativitat i la validesa seran cada cop més els que faran decantar la balança a favor nostre, generant beneficis si no immediats, sí a mig termini. D'aquesta manera, els "no-vàlids" desapareixeran i els vàlids sortiran reforçats, obtenint d'aquesta manera una millora qualitativa i quantitativa dels resultats de cara al futur. Tot plegat pura sel·lecció natural.
És evident que la crisi afecta de manera diversa als diferents sectors de la societat, i que tot i que hi hagi alguns que puguin tenir molt bon resultats o que no els afecti tant d'aprop, està clar que aquesta crisi econòmica generarà canvis –profunds o no el temps ho dirà- nous costums i noves maneres de fer. El disseny, com a qualsevol altra disciplina humanística ho està reflexant des de ja mateix, i de manera indirecta evolucionarà i cercarà noves vies de desenvolupament.
Dit d'una altra forma el disseny canviarà de forma paral·lela a la societat, i d'aquí a uns anys, amb perspectiva, resultarà força interessant veure de quina manera ho ha fet. En època de canvis el disseny és sens dubte una bona eina per adaptar-se a ells, estem segurs de que la inversió valdrà la pena.

4 comentaris:

.:pau:. ha dit...

Hola Àlex, sóc estudiant de segon de batxillerat artístic i m'agradaria continuar els meus estudis per la bessant del disseny, però hem trobo una mica perdut. Per començar, encara no sé si decantar-me pel disseny industrial o d'interiors, però he llegit que estás cursant el graduat de disseny; no m'havia enterat d'un possible curs de disseny a seques. Buscant informació per +al meu futur he arrivat al teu blog i m'agradaria, si no et fa res, que m'informessis una mica, encara que numés m'expliquis què és el que estas cursant. Ja veus que vaic molt perdut xD. Espero la teva resposta, i en tal cas, moltes gràcies.

Àlex J. ha dit...

Hola. Et contesto a través del bloc. M'imagino que ho llegiràs (no tinc el teu correu)
El graduat superior en disseny de la UPC està bé perquè és general: fas disseny industrial, gràfic, interiors, moda... sempre en petits bocins. Això després t'obliga a posar de part teva, perquè requereix que t'ho treballis més per especialitzar-te en el que més t'interessi, però mentre estudies és molt enriquidor. El problema és que és un segòn cicle, necessites tenir una carrera per poder-lo fer, i dura dos anys només (la resta són tres o quatre cursos)
En la teva situació m'imagino que el que millor et va si estàs interessat en estudiar disseny és fer un graduat superior "normal" i no una carrera per després fer un segon cicle. Un graduat dels típics vindria a ser com una llicenciatura normal (s'ha de dir que són universitats privades i les matrícules són molt cares). Aquests en general et permeten fer dos anys d'introducció general en el món del disseny i dos d'especialització en el tema que t'interessi (interiors, industrial, gràfic, etc). Aquests els trobes a Elisava, Eina, l'IED, l'Esdi de Sabadell, BAU, la Llotja, l'escola Massana... (crec que no em deixo cap) No els conec tots però per la informació que tinc d'alguns companys l'únic que està homologat és el de l'Esdi i potser el que té més prestigi és el d'Elisava (jo he estudiat allà i és una bona escola).
De totes formes mira't les webs d'aquestes escoles, els seus plans d'estudi i veuràs les diferències que tenen entre elles.
Barcelona és una de les ciutats del món amb més oferta d'estudis de disseny així que opcions no et faltaran. Si tens qualsevol altra pregunta fes-la sense problemes, ja m'imagino que decidir-se per una cosa o per una altra és complicat. Espero haver-te sigut d'ajuda!

simón ha dit...

Hola Àlex, ja feia temps que no podia llegir res teu al blog,
segur que as estat enfeinat amb mil històries.
Respecte al teu comentari, em sembla evident que la por a la crisi,
a vegades fa molt més mal que la mateixa crisi
. La política per part de diversos sectors i organismes de retallar i retallar pressupostos,
per tal d'amagar els diners sota el
matalàs amb la por de perdre la seva posició social o econòmica, e
ns porta cap a una situació de deriva incontrolable. Ja sabem tots que
Espanya és un pais mediocre amb una societat mediocre,que no és capaç
d'oferir ni una productivitat massiva amb costos molt reduits ni grans avenços
tecnológics i d'innovació de disseny. Així, és molt difícil que empresaris
o governs puguin arrivar a fer inversions que no siguin d'inmediat benefici a la
més bàsica i elemental escala humana. Un país aclamat com un dels reis de la especulació
inmobiliària, no és sinó producte i reflexe d'una societat i un temps concrets.
S'ens dubte la evolució del bon disseny no és possible sense una aclamada evolució social i cultural,
dels seus valors i les seves virtuts, ja que aquest feedback és imprescindible per assentar las bases d'una feina
intel.ligent i creativa.

Àlex J. ha dit...

Hola Simón! Sí, ara en un mes presento el projecte final de carrera, i a més estic liat amb alguna feina de Nutcreatives, vaig fatal de temps!
Comparteixo completament l'opinió que expreses al teu comentari, falta temps per a que la societat assumeixi el disseny (el bon disseny és clar) com un bé necessari i positiu. Hi ha països, al Nord d'Europa sobretot, que ens porten un avantatge enorme en aquest aspecte (en molts altres també!). Jo sempre ric molt quan escolto que Espanya és la vuitena potència econòmica mundial. Potser a nivell de xifres aquesta dada és real, però la traducció que això té a nivell social és senzillament penosa.
Gràcies per escriure un comentari que fomenti una mica de debat, un honor tenir-te per aquí i a veure quan ens veiem!