Aquest article l'he escrit per a la web www.impuls.cat . Mira de donar una opinió crítica sobre l'organització empresarial actual, sobretot centrant-nos en el món de les oficines, a les que dedico el moble que dissenyo pel meu PFC. Frank Lloyd Wright fou un arquitecte genial que ens pot servir d'exemple sobre com els dissenyadors i els arquitectes a vegades han de canviar el món que els rodeja.
En l'arquitectura, com en el disseny i en moltes altres professions, sovint es mira d'aportar solucions noves i originals d'una forma gratuïta sense oferir res més a canvi que el goig estètic d'admirar una forma o volum impossibles. Sense enrocar-me en l'argument gastat de l'"abans es feien les coses millor" és possible que en alguns d'aquests casos el camí correcte hagi estat sempre a la nostra esquena, en el passat, i que hagués estat més adequada una reinterpretació del que ja està fet que no pas la novetat per la novetat. Frank Lloyd Wright (1867-1959) fou un arquitecte americà considerat avui dia un dels grans mestres d'aquesta professió del segle XX. És conegut per edificis tan representatius com la Fallingwater House o el novaiorquès Museu Guggenheim. Tot i això, amb aquest article volem centrar-nos en els seus edificis d'oficines, que van suposar una revolució per a la forma de treballar dels milers de persones que en ells desenvolupaven la seva feina, tant des del punt de vista estètic com des de l'organitzatiu.
L'any 1906, molts arquitectes centraven la seva feina en el domini de la tècnica constructiva i el disseny estètic dels gratacels. Els inicis del segle XX van ser una època de grans innovacions constructives, i els arquitectes es trobaven en una situació complexa, ja que tenien una tradició constructiva clàssica al darrera i materials diferents i superiors als dels seus avantpassats. Era necessari, per tant, buscar un nou llenguatge per poder aplicar-los amb coherència.
Aquell mateix any Frank Lloyd Wright proposava noves i importants directrius projectant l'edifici d'oficines Larkin, que va contribuir a canviar la manera de concebre aquest tipus de construccions. Larkin era una empresa de venda per correu que donava feina a 1880 persones. Els empleats tenien el seu lloc de treball a grans galeries obertes, il•luminades gràcies a un atri central de sis plantes d'alçada. El propòsit principal de Wright al crear aquest edifici fou el de generar una nau central de grans dimensions a on s'obrien els diferents espais de l'edifici sense cap divisió física. Això millorava les condicions d'il•luminació de l'edifici, però suposava sobretot una revolució a nivell de relacions laborals, ja que els treballadors tenien la sensació de pertànyer a una família. Tots treballaven colze a colze en un mateix espai, fos quina fos la seva jerarquia dins de l'empresa, ja que no existien els despatxos privats ni separats, cosa que va suposar una millora en la productivitat. Un segle després aquest fet és encara interessant des del punt de vista organitzatiu, i tot i ser molt positiu, no s'aplica en el 99% de les oficines actuals.
Trenta anys després d'aquella fita, l'any 1936, comença la construcció de l'edifici Johnson, que una vegada més utilitzà grans espais comuns com a forma d'organització, solucionant-los aquesta vegada d'una forma més orgànica i càlida que no pas a l'edifici Larkin.Curiosament, si observem l'actualitat, tot estudiant com són les seus de les empreses més innovadores, veiem que en certa manera són evolucions de les solucions de Wright: predominen els espais oberts on els treballadors disposen de flexibilitat per desplaçar-se i escollir el lloc de treball que més els convé, fomenten que els empleats personalitzin el seu espai de treball de la forma que els resulti més agradable, flexibilitzen els horaris laborals al màxim exigint només la realització d'un nombre d'hores setmanals en lliure distribució, en definitiva, aposten per donar llibertat als seus treballadors.
Les empreses que segueixen aquests patrons de comportament són considerades per la resta anàrquiques i poc disciplinades, essent curiosament les que millors resultats obtenen. Amb tota seguretat són vistes per la resta d'empresaris amb els mateixos ulls que eren observats Larkin i Johnson quan van adjudicar els seus projectes a una persona amb la capacitat de trencar les normes de Frank Lloyd Wright, que les trencava com fan alguns creatius avui dia, sí, però amb la coherència d'oferir coses a canvi.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
dilluns, 22 d’octubre del 2007
PFC: Esbossos 2
Per l’opció 2 hem pensat en dissenyar un separador més fixe. En aquest cas també trobem una estructura on es poden col·locar peces amb acabats diferents, però aquestes serien d’una mida més gran. Hem optat ara per crear una estructura més orgànica, que gràcies a la corba pugui generar espais que siguin útils per diferents coses. D’aquesta manera, en comptes de tenir eixos al final de les peces que permetin una articulació, trobaríem peces fixes que es podrien comprar amb diferents angles (s’han de decidir però 30, 60 i 90 serien bones opcions) i peces d’unió entre tres o més separadors (en X i en Y). Seria important que les peces finals sí que es poguessin articular, de manera que poguéssim crear un nucli fixe amb uns braços articulables en la seva part final, que donessin la flexibilitat que el nostre projecte demana.
divendres, 19 d’octubre del 2007
PFC: Esbossos
Fa cosa d’una setmana hem deixat de banda la part teòrica del projecte per passar ja a esbossar les primeres idees. D’entrada volem obrir camins, no tancar-los, de manera que els dibuixos no tenen en compte aspectes constructius sinó que més aviat pensem a escala general sense entrar en els detalls.
En aquest article expliquem la primera de les opcions de les que hem fet esbossos. Està inspirada en els paravents o “biombos” de manera que la estabilitat de l’objecte arriba quan aquest es doblega. En aquest cas buscaríem una solució mixta, ja que els biombos, totalment desplegats cauen, i a nosaltres això no ens interessa. Mitjançant potes, nosaltres farem possible que els nostre separador funcioni també d’aquesta manera.
En aquest article expliquem la primera de les opcions de les que hem fet esbossos. Està inspirada en els paravents o “biombos” de manera que la estabilitat de l’objecte arriba quan aquest es doblega. En aquest cas buscaríem una solució mixta, ja que els biombos, totalment desplegats cauen, i a nosaltres això no ens interessa. Mitjançant potes, nosaltres farem possible que els nostre separador funcioni també d’aquesta manera.
Així la idea és dissenyar una sèrie de complements que es podran unir a l’estructura (amb un mecanisme que està encara per dissenyar) en qualsevol part del separador, adaptant-lo a les nostres necessitats.
Desenvoluparem diferents gammes de complements, de manera que la gamma de complements de més qualitat quedaria molt bé en una oficina molt seriosa, i la gamma més bàsica, produïda en materials més econòmics, tindrà uns acabats més juvenils. Les peces podran rebre estampats que encara personalitzaran més l’aspecte del separador.
dimecres, 10 d’octubre del 2007
PFC: Client
Com a dissenyadors, el nostre client és una empresa de mobiliari d’oficina fictícia relativament petita però que fabrica un producte de qualitat mitjana/mitjana-alta. El seu catàleg és molt similar al de la seva competència i vol que li dissenyem un sistema de mobiliari diferent dels estàndards per destacar-se dels seus competidors. Ha detectat una nova necessitat, un possible nínxol de mercat i ha pensat en un dissenyador jove per tal de projectar-la.
La necessitat
Han pensat en que volen enfocar aquest producte a un comprador jove professional (30-35 anys) que fa pocs anys que ha muntat la seva pròpia empresa. Té un negoci que s’està consolidant i ha decidit adquirir un sistema de mobles separadors pel seu local, de mida mitjana i fins a la data, completament diàfan. Així guanyarà privacitat en certes àrees de l’empresa mantenint l’aspecte d’espai únic.
Ell o ella, com la seva empresa, té gust per la innovació i és per això que vol distingir-se de la seva competència, distanciant-se també per una seu corporativa diferent a la resta. Vol que els mobles de la seva empresa siguin molt especials i contemporanis, sense ser freds. El seu negoci està relacionat amb la creativitat i la tecnologia, pot ser una empresa de telecomunicacions, una d’informàtica o un estudi de disseny gràfic.
Té unes necessitats molt canviants ja que el flux de treballadors que hi ha a la oficina en un mateix instant és molt variable. D’aquesta manera vol poder desplaçar els mobles de tant en tant per si ha de fer una reunió no prevista, o si necessita més espai en un racó de l’oficina a causa d’un moment puntual de molta feina. És per aquest motiu que ha optat per no dividir l’oficina amb parets (ni prefabricades ni d’obra) sinó que s’ha decantat per un sistema de separadors mòbils molt més flexible.
A més el seu despatx rep sovint visites de clients, motiu pel qual vol que el separador sigui completament personalitzable respecte a la imatge de l’empresa. Això ha de venir tant des del punt de vista del color com des dels materials, que hi hagin superfícies a on reproduir el logotip de l’empresa de diferents maneres, i altres tipus de personalització que es definiran més endavant.
La necessitat
Han pensat en que volen enfocar aquest producte a un comprador jove professional (30-35 anys) que fa pocs anys que ha muntat la seva pròpia empresa. Té un negoci que s’està consolidant i ha decidit adquirir un sistema de mobles separadors pel seu local, de mida mitjana i fins a la data, completament diàfan. Així guanyarà privacitat en certes àrees de l’empresa mantenint l’aspecte d’espai únic.
Ell o ella, com la seva empresa, té gust per la innovació i és per això que vol distingir-se de la seva competència, distanciant-se també per una seu corporativa diferent a la resta. Vol que els mobles de la seva empresa siguin molt especials i contemporanis, sense ser freds. El seu negoci està relacionat amb la creativitat i la tecnologia, pot ser una empresa de telecomunicacions, una d’informàtica o un estudi de disseny gràfic.
Té unes necessitats molt canviants ja que el flux de treballadors que hi ha a la oficina en un mateix instant és molt variable. D’aquesta manera vol poder desplaçar els mobles de tant en tant per si ha de fer una reunió no prevista, o si necessita més espai en un racó de l’oficina a causa d’un moment puntual de molta feina. És per aquest motiu que ha optat per no dividir l’oficina amb parets (ni prefabricades ni d’obra) sinó que s’ha decantat per un sistema de separadors mòbils molt més flexible.
A més el seu despatx rep sovint visites de clients, motiu pel qual vol que el separador sigui completament personalitzable respecte a la imatge de l’empresa. Això ha de venir tant des del punt de vista del color com des dels materials, que hi hagin superfícies a on reproduir el logotip de l’empresa de diferents maneres, i altres tipus de personalització que es definiran més endavant.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
PFC: Plantejament del projecte
Després d’aquest petit impass comencem amb el primer article dedicat al meu projecte final de carrera (l’anomenaré PFC a partir d’ara) que anirem intercalant amb més articles sobre teoria del disseny. Durant aquestes últim mes hi han hagut exàmens, problemes greus amb la meva connexió a Internet habitual, canvis laborals bastant radicals, un caos. A partir tornarem a agafar ritme amb el bloc renovant-lo dos cops a la setmana, els dimecres i els dissabtes.
Entrem en matèria. El títol del PFC és “Disseny d’un moble separador d’espais per a espais de treball diàfans” i com a tal consistirà en la projecció d’un moble separador i del conjunt d’accessoris que s’articularan al voltant d’ell. L’àmbit de destí escollit ha estat el laboral perquè els espais de treball primen la funcionalitat per sobre dels condicionants estètics, i això m’interessava pel meu projecte. Un projecte orientat al món de la llar hagués sigut sobretot un exercici d’estil, i la meva intenció (d’aquí a uns mesos veurem si aconseguida o no) és aportar alguna solució funcional al món del mobiliari que pugui ser interessant de cara al futur. De totes formes això no implica que tingui intenció de descuidar la imatge del projecte ni molt menys.
Tradicionalment el mobiliari d’oficina ha sigut sempre fred i tecnicista. Nosaltres volem dissenyar un moble càlid, prenent referències del moble de la llar a nivell de textures i formes per tal de que l’espai de treball que generi sigui el més agradable possible. Potser l’exemple a seguir és el disseny escandinau, que va ser el primer en aconseguir que el disseny modern i de producció industrial agradés al gran públic, gràcies a la feina de dissenyadors com Aalto i Jacobsen. Nosaltres volem intentar un procés similar.
Requisits funcionals
En aquest apartat explicarem les exigències funcionals que mirarem de resoldre amb el projecte. A mida que la nostra feina avanci és possible que alguns d’aquests requisits es descartin, però d’entrada ens ajudaran a prendre una direcció de treball inicial.
Està clar que el nostre moble serà una separació visual. Gràcies a utilitzar diferents materials podrem aconseguir el grau de privacitat que ens interessi per a la nostra àrea de treball. Es podran aplicar per exemple materials opacs si volen que el tancament visual sigui total i materials translúcids o fins i tot transparents quan les nostres necessitats siguin d’un grau de privacitat menor. No treballarem la separació acústica, perquè complica el projecte en excés –una separació acústica en condicions podria comprometre altres aspectes bàsics del separador, com per exemple que es pugui desplaçar amb facilitat—.
El separador estarà format per mòduls, que es podran comprar per separat per tal d’ampliar/modificar-lo. Podem considerar-lo per tant un moble escalable, ja que podrà créixer de forma infinita a mida que s’afegeixin noves peces per tal d’adaptar-se als espais més grans.
Les unions entre les diferents peces seran mòbils, ja que així facilitarem l’articulació del moble per adequar-se a unes necessitats canviants. També haurà de ser fàcil el muntatge/desmuntatge del moble, motiu pel qual serà necessari dissenyar algun mecanisme de clipatge ràpid entre peces. És molt important que sigui un element dinàmic, de manera que es pugui adaptar fàcilment a unes necessitats canviants movent-lo, dividint-lo, girant-lo, etc.. Amb tota probabilitat utilitzarem rodes per tal de que el desplaçament del separador (o d’alguna de les seves parts) sigui fàcil i còmode.
Serà necessari també que condueixi l’electricitat, l’antena de TV i el telèfon al llarg de la seva estructura. D’aquesta manera evitarem cables pel terra o per les parets i estalviarem en instal·lacions dins del nostre despatx. Al cap i a la fi estarà situat en un àmbit d’oficina, i els ordinadors, impressores, etc són les eines de treball més importants en aquests espais.
Volem que el separador sigui el centre al voltant del qual s’articuli l’espai de treball, motiu pel qual dissenyarem una sèrie de complements que s’adaptin al cos principal del moble. D’entrada dissenyarem una taula d’escriptori i una taula alta tipus barra de bar, un mòdul de contenidors (pensant en diferents mides) i algun complement decoratiu per personalitzar el separador adaptant-lo a les diferents imatges d’empresa.
En el proper article parlarem del client tipus que imaginem pel nostre projecte. Evidentment no és el mateix dissenyar un separador per a un clàssic despatx d’advocats de la zona adinerada d’una ciutat que per a una innovadora empresa de telecomunicacions, o per a un arquitecte que treballa des de casa seva. Així suposant un client tipus podrem delimitar millor el nostre projecte. Sembla que aquest fet només hauria d’afectar a qüestions d’estil, però la realitat és que ens farà decantar per uns materials o uns altres, diferents processos de fabricació o demandes de funcionalitat diferents.
Entrem en matèria. El títol del PFC és “Disseny d’un moble separador d’espais per a espais de treball diàfans” i com a tal consistirà en la projecció d’un moble separador i del conjunt d’accessoris que s’articularan al voltant d’ell. L’àmbit de destí escollit ha estat el laboral perquè els espais de treball primen la funcionalitat per sobre dels condicionants estètics, i això m’interessava pel meu projecte. Un projecte orientat al món de la llar hagués sigut sobretot un exercici d’estil, i la meva intenció (d’aquí a uns mesos veurem si aconseguida o no) és aportar alguna solució funcional al món del mobiliari que pugui ser interessant de cara al futur. De totes formes això no implica que tingui intenció de descuidar la imatge del projecte ni molt menys.
Tradicionalment el mobiliari d’oficina ha sigut sempre fred i tecnicista. Nosaltres volem dissenyar un moble càlid, prenent referències del moble de la llar a nivell de textures i formes per tal de que l’espai de treball que generi sigui el més agradable possible. Potser l’exemple a seguir és el disseny escandinau, que va ser el primer en aconseguir que el disseny modern i de producció industrial agradés al gran públic, gràcies a la feina de dissenyadors com Aalto i Jacobsen. Nosaltres volem intentar un procés similar.
Requisits funcionals
En aquest apartat explicarem les exigències funcionals que mirarem de resoldre amb el projecte. A mida que la nostra feina avanci és possible que alguns d’aquests requisits es descartin, però d’entrada ens ajudaran a prendre una direcció de treball inicial.
Està clar que el nostre moble serà una separació visual. Gràcies a utilitzar diferents materials podrem aconseguir el grau de privacitat que ens interessi per a la nostra àrea de treball. Es podran aplicar per exemple materials opacs si volen que el tancament visual sigui total i materials translúcids o fins i tot transparents quan les nostres necessitats siguin d’un grau de privacitat menor. No treballarem la separació acústica, perquè complica el projecte en excés –una separació acústica en condicions podria comprometre altres aspectes bàsics del separador, com per exemple que es pugui desplaçar amb facilitat—.
El separador estarà format per mòduls, que es podran comprar per separat per tal d’ampliar/modificar-lo. Podem considerar-lo per tant un moble escalable, ja que podrà créixer de forma infinita a mida que s’afegeixin noves peces per tal d’adaptar-se als espais més grans.
Les unions entre les diferents peces seran mòbils, ja que així facilitarem l’articulació del moble per adequar-se a unes necessitats canviants. També haurà de ser fàcil el muntatge/desmuntatge del moble, motiu pel qual serà necessari dissenyar algun mecanisme de clipatge ràpid entre peces. És molt important que sigui un element dinàmic, de manera que es pugui adaptar fàcilment a unes necessitats canviants movent-lo, dividint-lo, girant-lo, etc.. Amb tota probabilitat utilitzarem rodes per tal de que el desplaçament del separador (o d’alguna de les seves parts) sigui fàcil i còmode.
Serà necessari també que condueixi l’electricitat, l’antena de TV i el telèfon al llarg de la seva estructura. D’aquesta manera evitarem cables pel terra o per les parets i estalviarem en instal·lacions dins del nostre despatx. Al cap i a la fi estarà situat en un àmbit d’oficina, i els ordinadors, impressores, etc són les eines de treball més importants en aquests espais.
Volem que el separador sigui el centre al voltant del qual s’articuli l’espai de treball, motiu pel qual dissenyarem una sèrie de complements que s’adaptin al cos principal del moble. D’entrada dissenyarem una taula d’escriptori i una taula alta tipus barra de bar, un mòdul de contenidors (pensant en diferents mides) i algun complement decoratiu per personalitzar el separador adaptant-lo a les diferents imatges d’empresa.
En el proper article parlarem del client tipus que imaginem pel nostre projecte. Evidentment no és el mateix dissenyar un separador per a un clàssic despatx d’advocats de la zona adinerada d’una ciutat que per a una innovadora empresa de telecomunicacions, o per a un arquitecte que treballa des de casa seva. Així suposant un client tipus podrem delimitar millor el nostre projecte. Sembla que aquest fet només hauria d’afectar a qüestions d’estil, però la realitat és que ens farà decantar per uns materials o uns altres, diferents processos de fabricació o demandes de funcionalitat diferents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
