PFC: Definint el mòdul bàsic

Abans de posar-me a dissenyar els diferents complements de que disposarà el separador he volgut fer una prova sobre com pot ser la forma final del mòdul bàsic de separació. Per fer-ho he aparcat el llapis i el paper momentàniament per fer proves de forma utilitzant el Freehand -programa al que per cert li queden quatre dies-. Gràcies a l’ordinador he pogut anar fent mil i una variants ràpidament -quadrat, rodó, més radi, menys, etc- fins que he arribat a una que m’agrada bastant i que trobo coherent amb el meu briefing inicial.
El resultat es pot veure a la imatge superior (clicant sobre ella se us ampliarà amb la majoria d'exploradors), es tracta d’una representació de tres mòduls bàsics units entre ells amb alguns complements afegits: una taula i dos tipus de contenidors.
El mòdul bàsic és una peça de proporcions rectangulars amb un travesser central per tal de contenir els cables i allotjar els possibles endolls. Un esquelet metàl·lic envolta tot l’objecte donant-li més entitat i resistència. Tal i com podeu veure a la imatge inferior està dividit en dues meitats –superior i inferior- per tal de donar més possibilitats a l’usuari si vol treure la meitat superior. Hem pensat en la possibilitat de dissenyar dues formes d’estructura, una arrodonida i l’altra completament quadrada, però deixem la idea en standby per treballar-la després, ja que complicarà el disseny dels altres complements, de manera que de moment ens quedem només amb la primera. Veiem també el que hem anat dient en articles anteriors: hi hauran molts acabats diferents pels panells divisors -en aquest cas per exemple tindríem plàstic groc i fusta de roure- per tal de que s’adaptin a ambients molt variats. Un cop decidit això, i si el meu tutor no em recomana el contrari, passaré a esbossar els diferents complements del separador. També vull treballar el travesser central per donar-li la màxima lleugeresa possible de manera que no trenqui la imatge global de l’objecte, perquè potser ara té massa pes visual. Us emplaço al proper article per veure com evoluciona el PFC.

Miguel Milà, homenatge a un gran dissenyador

Som a meitat de setmana. La situació és la següent: tinc un article ja començat sobre el futur museu del disseny que es construirà a la plaça de Les Glòries de Barcelona quan decideixo assistir a l'homenatge que el FAD (Foment de les Arts i el Disseny) ha retut a Miguel Milà, un dels primers dissenyadors industrials del nostre país. El resultat ha tingut efectes immediats: m'ha agradat tant l'acte i la figura de Milà que no he pogut fer res més que guardar al calaix l'article en procés per acabar-lo més endavant, per començar-ne un sobre aquest personatge tan interessant. Milà és una figura important en molts aspectes. D'una banda, el més evident: ha creat molts objectes que han esdevingut clàssics del disseny industrial al nostre país. De l'altra, ha esta un dels principals impulsors de la nostra disciplina, sense la feina del qual avui probablement no estaríem escrivint aquest article ni cap altre de la mateixa temàtica o, si més no, no en els mateixos termes.

Milà va néixer a Barcelona l'any 1931. Deixa sense acabar la carrera d'arquitectura mentre treballa al despatx del seu germà i de Federico Correa, segurament com apuntava aquest últim durant l'homenatge, degut a què s'ensumava que la seva vocació anava per una altra banda. L'any 1958 munta el seu propi estudi de disseny i funda l'empresa Tramo, acrònim de Trabajos Molestos, per poder produir els seus propis dissenys. A partir d'aquí inicia una carrera plena de premis, compaginant-la amb la docència a les escoles Elisava primer i Eina després, i participant de la junta del FAD en diversos períodes.

Com a dissenyador la seva tasca és impecable. Els seus objectes són funcionalitat al 100%, els materials i les diferents peces parlen per si soles i podríem dir que ni els hi sobra ni els hi falta res. Diu Milà que "el millor disseny és aquell que s'aconsegueix amb els mínims elements" i no deixa de ser admirable que aquesta recerca de l'essència tingui com a resultat luminàries de tanta bellesa i calidesa com la TMC, la TMM, o la Max Bill (comercialitzada sota el nom de Sèrie Americana), les nostres preferides d'entre la seva basta obra. Sempre hi ha un punt d'artesania en totes aquestes peces, que utilitzen recursos humils i materials clàssics, denotant un rigor constructiu que només tenen els qui coneixen a la perfecció els processos de fabricació dels seus objectes. Tots sense saber-ho hem utilitzat algun d'ells, impossibles de deslligar de la vida quotidiana de Barcelona.

A nivell humà Miguel Milà no es queda enrere. Vint persones van disposar d'un torn de paraula de tres minuts per expressar tot allò que els havia aportat tant a nivell personal com professional. Vam escoltar familiars, amics, alumnes, companys de professió i clients, permetent-nos, doncs, aquest acte, entendre la seva figura d'una manera més global i completa. Anècdotes, vivències i records van fer l'esdeveniment amè, dinàmic i emotiu. Per tot plegat volem felicitar al FAD com a organitzador i evidentment al mateix Milà. Sens dubte s'ho mereix.

Bon disseny a bon preu

De tant en tant al bloc farem una petita selecció de productes triats segons criteris que aniran variant, amb un únic requisit això sí: que estiguin ben dissenyats i ben produïts. Per al primer article d'aquest tipus hem triat deu productes que comparteixen un preu econòmic. D'aquesta manera volem demostrar que el bon disseny no està en absolut renyit amb el preu. Hi ha articles de firmes reconegudes en el món del disseny, de cadenes de mobiliari de baix cost i fins i tot algun guanyador de concursos, perquè hem volgut mostrar que podem trobar articles a preu raonable a llocs molt diferents entre sí. Per suposat, tots són models originals.
1. May Day, de Konstantin Grcic. 60€ (Biosca&Botey)
Ha estat escollida per ser una làmpara que és tota funció. És una luminària de sobretaula, també de sostre, i fins i tot per llegir al llit, ja que no s'escalfa i no fa perillar la nostra roba de llit. El seu mànec permet recollir el cable, és molt resistent i fa una llum molt agradable gràcies a la seva pantalla de plàstic. Que més podem dir! Felicitats Sr. Grcic!
2. Ampoller Zig Zag. 4,25€ (Vinçon)
Produït en Sintrewood, plàstic reciclat a partir del que llencem als contenidors grocs, permet en un sol gest emmagatzemar les nostres ampolles de vi, ja que la seva estructura en zig zag fa a la vegada de pota i de sostre pel següent pis d'ampoller. El resultat és un bon objecte que en comptes de produir residus de fabricació els consumeix.
3. Estanteria Lack. 22,95€ (Ikea)
Tot i que em confesso detractor de la majoria dels mobles Ikea reconec que hi ha peces molt interessants. L'estanteria Lack, en dues mides, queda perfecte col·locada a la nostra paret gràcies al seu sistema de suport ocult. Un clàssic del catàleg de Ikea.
4. Flamp, de Hiroshi Tsunoda. 27€ (Vinçon)
De la lluminària Flamp m'atreu el concepte que l'ha motivat. Em sembla una idea brillant convertir una senzilla capsa de cartró en una lampareta de nit utilitzant tant pocs recursos. A més porta la nansa incorporada per poder-la moure amb facilitat. Un objecte que tot i ser molt original s'entén d'un sol cop d'ull, com succeeix amb els bons dissenys.
5. Butaca Toy, de Philippe Starck. 125€ (Vinçon)
Allunyada del sinuós estil que tant caracteritzava a l'Starck dels anys 90 aquesta butaca resulta ideal per una terrassa o un jardí. Tot i això s'adapta sense problemes a molts interiors ja que és de línies sòbries i elegants.
6. Easy chair, de Jerszy Seymour. 89€ (Vinçon)
Aquesta cadira és la típica cadira apilable de terrassa però amb una forma més treballada que la fa guanyar a la vegada en solidesa i estètica . A més el polipropilè típic d'aquest tipus de mobiliari d'exterior està reforçat amb fibra de vidre, de manera que el guany en durabilitat està assegurat. Magis és una empresa que domina el plàstic, i amb aquesta cadira ho demostra. Disponible en molts colors.
7. Tamboret Ingvar, d' Ingvar Kamprad. 15€ (Habitat)
Un tamboret a un preu molt competitiu fet de fusta massissa. Per aquells que tingueu un llit baix es converteix en la tauleta de nit ideal. No és que tingui una capacitat enorme, és cert, però per deixar el llibre o l'mp3 abans de dormir és més que suficient.
8. Clea, de Cristophe Mathieu. 89€ (Biosca&Botey)
Una lluminària de sobretaula d'estètica Pop per donar un toc interessant al nostre escriptori. No té més però és molt atractiva.
9. Cepillum, de Manel Gil. 40€ (Servei estació)
Una idea molt divertida seleccionada al concurs Voilà! de Servei Estació. A més dona una llum molt càlida, i això que utilitza un fluorescent com a font d'emissió i un senzill raspall com a pantalla!
10. CD de paret, de Naoto Fukasawa. 120€ aprox. (Muji)
Un dels temes que més m'interessen com a dissenyador és apropar la tecnologia a aquells sectors amb més dificultats, com la gent gran. Fukasawa ho ha aconseguit amb matrícula d'honor. Estic segur que qualsevol dels nostres avis o àvies sabrien escoltar un CD amb aquest reproductor, es tan fàcil com estirar de la cordeta. Els altaveus estan integrats a la carcassa encara que no ho sembli. Fàcil, instintiu i fins i tot diria que poètic.

PFC: Esbossos 3

Després d’analitzar les dues opcions de les que disposàvem (veure anteriors articles), hem pres decissions importants sobre el nostre projecte.

Ens hem decantat per la primera que us vam presentar, la inspirada en els paravents o “biombos”. Les raons són clares: en primer lloc comparteixo l’opinió del meu tutor (opinió que apareix com a resposta d’un dels articles) de que aquesta opció s’adapta molt millor a l’arquitectura i al mobiliari d’oficina existent. Aquest fet faria decantar per sí mateix la balança al seu favor, ja que és bàsic si estem dissenyant un moble separador per l’espai de treball, però altres raons també ens fan pensar que la decisió és correcta.
Aquesta opció em permet treballar el mòdul d’una forma més directa, podent així generar el volum de les peces d’una forma més fàcil. Dissenyant una estructura de formes netes i senzilles podré ser més creatiu i tindré molta més llibertat a l’hora de dissenyar els diferents complements del separador ja que, si afegim peces complexes a un esquelet ja de per sí complex podem arribar a tenir un objecte massa caòtic.
A més el biombo permet que el separador es pugui re col·locar d’una forma més dinàmica si les necessitats canvien, premissa bàsica del meu projecte. Les diferents peces estaran articulades i equipades amb rodes de manera que podrem estirar i plegar el moble d’una forma fàcil.
El proper pas serà anar definint de mica en mica l’aspecte del separador. Jo treballo habitualment a les fases inicials del projecte amb llapis i paper, de manera que aniré penjant progressivament esbossos cada cop més detallats a mida que el projecte avanci.
Ara mateix estic treballant l’aspecte general del separador, pensant en com resoldré els requisits que m’he proposat acomplir mentre penso en la imatge general que tindrà el moble.

A l’esbós superior podeu veure com podria ser l’esquelet que suportarà les diferents peces del separador. Aquest esquelet es podrà unir amb altres peces iguals que ell mitjançant ròtules, de manera que les peces podran pivotar entre elles exactament igual que un paravent normal.
El marc exterior d’aquestes peces serà amb molta probabilitat metàl·lic (alumini o acer). La peça horitzontal central és la que contindrà les conduccions de llum, telèfon i antena. Ha d’estar situada a una alçada superior a la del taulell de les taules, de manera que endollar un ordinador o una impressora sigui una acció fàcil.
En el segon dibuix podeu veure un petit esquema d’una part completa de separador amb els seus complements incorporats. Aquests accessoris s’haurien de poder posar i treure amb relativa facilitat per si les necessitats canvien. També podeu apreciar una secció de la part central del separador (les conduccions) juntament amb la connexió que podria unir els cables de dues seccions diferents.