Tot es dissenya.

Per inaugurar el bloc comencem amb un article que vaig escriure per a la pàgina web www.impuls.cat. Aquí s'introdueixen conceptes interessants sobre el significat real de la paraula disseny, que ens ajudaran a entendre millor articles futurs. Espero que us agradi!

- M'he comprat uns mobles "de disseny" per a la sala de casa meva.

- L'altre dia vaig prendre una copa a un bar "de disseny".

Aquestes dues frases tan escoltades avui dia no són correctes si entenem el significat real del concepte "disseny". Mai sentirem a ningú dir: "visc en un edifici d'arquitectura" o "llegeixo un llibre d'escriptura", ja que constitueixen redundàncies evidents. I és que totes les cadires, tots els locals comercials, tots els logotips i totes les faldilles es dissenyen, bé o malament, però es dissenyen. Llavors per què etiquetem amb el "de disseny" de torn només a alguns d'ells?

Aquest qualificatiu s'aplica popularment a aquells objectes, espais, grafismes, etc. que tenen una estètica potent i original, tan potent i original que comporta problemes de funcionalitat. Això suposa un gran desprestigi per a aquesta professió, ja que si aquest raonament fos vàlid estaríem dient que els dissenyadors són uns il·luminats que es dediquen a generar peces boniques i inútils alhora. Res més allunyat de la realitat, ja que la tasca del dissenyador és la de resoldre els condicionants econòmics, tècnics, estètics i, sobretot, funcionals d'un projecte donant-li una forma física que sigui coherent amb tots aquests factors. I com que resoldre la funcionalitat d'un disseny és un dels pilars de la feina dels dissenyadors, queda clar que associar aquesta disciplina amb inutilitat no té cap mena de sentit.

Es poden analitzar les característiques d'un disseny de la mateixa manera que s'analitza un edifici: hi ha dissenys retro, sofisticats, funcionals, tecnològics, pràctics, etc. segons els aspectes que hagi potenciat el seu dissenyador en crear-los. Sempre parlarem d'un bon disseny no com un disseny bonic o atractiu sinó com un que acompleixi els condicionants de què abans parlàvem, entre els quals es troba l'estètica, és clar.

Posarem un exemple, com puc valorar jo si una cadira de menjador està ben dissenyada? Doncs bé, entre d'altres coses observaré si és còmoda, si és sòlida i resistent, si té un pes que em permeti desplaçar-la amb facilitat, si la seva forma m'agrada i per suposat, si té un preu de venda coherent amb la qualitat amb la qual s'han resolt tots aquests factors. Ni puc pretendre adquirir una cadira que s'ha produït amb una qualitat excel·lent —tanta que em durarà anys i anys en perfecte estat— a preu de producte Ikea, ni haig de comprar una de cara molt original, però que estigui fabricada sense cura.

Tot i això volem destacar que un producte de gamma baixa es pot considerar un disseny excel·lent de la mateixa manera que un de gamma alta, si funciona i respon al que hem pagat per ell. Un exemple molt clar: el cendrer Copenhagen d'André Ricard té una funcionalitat excel·lent, i un preu entorn als cinc euros.

En definitiva, tot el que ens rodeja ha estat dissenyat, no només les coses que més ens criden l'atenció. Serà la nostra visió crítica la que ens permetrà decidir si bé o malament, i si val la pena invertir en un producte ben fet. De totes maneres des d'aquí suggerirem la resposta: SÍ.