Estudiar disseny al nostre país

Amb aquest article vui parlar de la situació de l'ensenyament del disseny al nostre país. Per tal de veure la problemàtica d'aquest tema d'una forma més clara, compararem la situació d'aquesta disciplina amb la que probablement més punts en comú té amb ella: l'arquitectura. L'arquitectura i el disseny són dues disciplines germanes des de molts punts de vista. Existeixen paral•lelismes evidents entre les aptituds que necessita un bon arquitecte i les que necessita un bon dissenyador (visió espacial, creativitat, rigor, una bona base tècnica, etc.), essent totes dues disciplines de caire projectual.
Tot i això, veiem que la situació de les dues és ben diferent, ja que l'arquitectura està més establerta que no pas el disseny. Tothom sap que per construir una vivenda necessita un professional titulat que la projecti, però no tots els empresaris saben que han de contractar un dissenyador amb una formació adequada per tenir una imatge corporativa competent o un local comercial atractiu, cosa que dificulta al disseny arribar a una situació professional de normalitat.Posats a buscar-li una explicació al fet que dues disciplines tan semblants tinguin valoracions tan diferents pensem que un dels motius principals és la diferència de bagatge històric. El disseny conegut com a tal és relativament jove, Peter Behrens, considerat un dels primers dissenyadors, comença a desenvolupar la tasca professional a l'empresa AEG (la feina per la que és més conegut) l'any 1907. En contraposició a aquests cent anys i escaig d'història veiem que a l'antiga Grècia ja es parlava de l'arquitectura com a "l'art de qui realitza el projecte i dirigeix la construcció d'un edifici i de les seves estructures", definició que avui dia no resulta completa ni adequada, però que apunta trets bàsics d'aquesta professió.
És potser per aquest motiu que el disseny és encara un gran desconegut per a la societat, i és una opinió generalitzada, fins i tot dins del món empresarial, que es tracta d'una necessitat supèrflua i banal per a les empreses i per als seus productes. Tant de bo hagi de desdir-me de les meves paraules d'aquí a uns anys.
D'altra banda la situació del disseny a nivell acadèmic és força curiosa. Podem observar que estudiar disseny al nostre país és un luxe, en no existir un ensenyament superior de disseny homologat per l'Estat. D'aquesta manera trobem una sèrie d'escoles de disseny de reconegut prestigi com Elisava, Eina i d'altres, que ofereixen una formació de qualitat, però a un preu que no tots els alumnes es poden permetre. En contraposició, dins de l'ensenyament públic no trobem cap oferta paral•lela si no tenim en compte dues excepcions: d'una banda l'enginyeria tècnica en disseny industrial, carrera que funciona bé però que no tracta de formar dissenyadors industrials, sinó de tècnics capaços de recolzar a aquests. De l'altra trobem l'escola Llotja, escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics, amb finançament de la Generalitat, dins la qual el disseny ocupa només una part de la seva oferta lectiva, no com les escoles abans citades, especialitzades en aquesta disciplina. Així, l'escola Llotja per sí mateixa no pot cobrir la demanda de dissenyadors que té el mercat.
Si comparem amb l'arquitectura la situació formativa del disseny és senzillament lamentable, ja que aquesta compta amb un ensenyament públic que funciona des de fa anys, fins i tot podíem dirque segles, i una xarxa d'universitats que s'estén per tot l'Estat.La única solució, completament utòpica avui dia, és l'homologació. Dic utòpica perquè amb el procés de Bolonya el que es farà serà reduir el nombre de carreres i no afegir-ne de noves. D'altra banda, les associacions de dissenyadors com el FAD, el BCD, o el DDI miren cap a altres direccions, pensant més en futurs museus del disseny i en organitzar premis que en col•laborar amb les universitats públiques per a crear unes bases que preparin l'homologació d'un ensenyament de disseny de qualitat. Així no anem bé.