PFC: Plantejament del projecte

Després d’aquest petit impass comencem amb el primer article dedicat al meu projecte final de carrera (l’anomenaré PFC a partir d’ara) que anirem intercalant amb més articles sobre teoria del disseny. Durant aquestes últim mes hi han hagut exàmens, problemes greus amb la meva connexió a Internet habitual, canvis laborals bastant radicals, un caos. A partir tornarem a agafar ritme amb el bloc renovant-lo dos cops a la setmana, els dimecres i els dissabtes.
Entrem en matèria. El títol del PFC és “Disseny d’un moble separador d’espais per a espais de treball diàfans” i com a tal consistirà en la projecció d’un moble separador i del conjunt d’accessoris que s’articularan al voltant d’ell. L’àmbit de destí escollit ha estat el laboral perquè els espais de treball primen la funcionalitat per sobre dels condicionants estètics, i això m’interessava pel meu projecte. Un projecte orientat al món de la llar hagués sigut sobretot un exercici d’estil, i la meva intenció (d’aquí a uns mesos veurem si aconseguida o no) és aportar alguna solució funcional al món del mobiliari que pugui ser interessant de cara al futur. De totes formes això no implica que tingui intenció de descuidar la imatge del projecte ni molt menys.
Tradicionalment el mobiliari d’oficina ha sigut sempre fred i tecnicista. Nosaltres volem dissenyar un moble càlid, prenent referències del moble de la llar a nivell de textures i formes per tal de que l’espai de treball que generi sigui el més agradable possible. Potser l’exemple a seguir és el disseny escandinau, que va ser el primer en aconseguir que el disseny modern i de producció industrial agradés al gran públic, gràcies a la feina de dissenyadors com Aalto i Jacobsen. Nosaltres volem intentar un procés similar.


Requisits funcionals
En aquest apartat explicarem les exigències funcionals que mirarem de resoldre amb el projecte. A mida que la nostra feina avanci és possible que alguns d’aquests requisits es descartin, però d’entrada ens ajudaran a prendre una direcció de treball inicial.
Està clar que el nostre moble serà una separació visual. Gràcies a utilitzar diferents materials podrem aconseguir el grau de privacitat que ens interessi per a la nostra àrea de treball. Es podran aplicar per exemple materials opacs si volen que el tancament visual sigui total i materials translúcids o fins i tot transparents quan les nostres necessitats siguin d’un grau de privacitat menor. No treballarem la separació acústica, perquè complica el projecte en excés –una separació acústica en condicions podria comprometre altres aspectes bàsics del separador, com per exemple que es pugui desplaçar amb facilitat—.
El separador estarà format per mòduls, que es podran comprar per separat per tal d’ampliar/modificar-lo. Podem considerar-lo per tant un moble escalable, ja que podrà créixer de forma infinita a mida que s’afegeixin noves peces per tal d’adaptar-se als espais més grans.
Les unions entre les diferents peces seran mòbils, ja que així facilitarem l’articulació del moble per adequar-se a unes necessitats canviants. També haurà de ser fàcil el muntatge/desmuntatge del moble, motiu pel qual serà necessari dissenyar algun mecanisme de clipatge ràpid entre peces. És molt important que sigui un element dinàmic, de manera que es pugui adaptar fàcilment a unes necessitats canviants movent-lo, dividint-lo, girant-lo, etc.. Amb tota probabilitat utilitzarem rodes per tal de que el desplaçament del separador (o d’alguna de les seves parts) sigui fàcil i còmode.
Serà necessari també que condueixi l’electricitat, l’antena de TV i el telèfon al llarg de la seva estructura. D’aquesta manera evitarem cables pel terra o per les parets i estalviarem en instal·lacions dins del nostre despatx. Al cap i a la fi estarà situat en un àmbit d’oficina, i els ordinadors, impressores, etc són les eines de treball més importants en aquests espais.
Volem que el separador sigui el centre al voltant del qual s’articuli l’espai de treball, motiu pel qual dissenyarem una sèrie de complements que s’adaptin al cos principal del moble. D’entrada dissenyarem una taula d’escriptori i una taula alta tipus barra de bar, un mòdul de contenidors (pensant en diferents mides) i algun complement decoratiu per personalitzar el separador adaptant-lo a les diferents imatges d’empresa.
En el proper article parlarem del client tipus que imaginem pel nostre projecte. Evidentment no és el mateix dissenyar un separador per a un clàssic despatx d’advocats de la zona adinerada d’una ciutat que per a una innovadora empresa de telecomunicacions, o per a un arquitecte que treballa des de casa seva. Així suposant un client tipus podrem delimitar millor el nostre projecte. Sembla que aquest fet només hauria d’afectar a qüestions d’estil, però la realitat és que ens farà decantar per uns materials o uns altres, diferents processos de fabricació o demandes de funcionalitat diferents.