Miguel Milà, homenatge a un gran dissenyador

Som a meitat de setmana. La situació és la següent: tinc un article ja començat sobre el futur museu del disseny que es construirà a la plaça de Les Glòries de Barcelona quan decideixo assistir a l'homenatge que el FAD (Foment de les Arts i el Disseny) ha retut a Miguel Milà, un dels primers dissenyadors industrials del nostre país. El resultat ha tingut efectes immediats: m'ha agradat tant l'acte i la figura de Milà que no he pogut fer res més que guardar al calaix l'article en procés per acabar-lo més endavant, per començar-ne un sobre aquest personatge tan interessant. Milà és una figura important en molts aspectes. D'una banda, el més evident: ha creat molts objectes que han esdevingut clàssics del disseny industrial al nostre país. De l'altra, ha esta un dels principals impulsors de la nostra disciplina, sense la feina del qual avui probablement no estaríem escrivint aquest article ni cap altre de la mateixa temàtica o, si més no, no en els mateixos termes.

Milà va néixer a Barcelona l'any 1931. Deixa sense acabar la carrera d'arquitectura mentre treballa al despatx del seu germà i de Federico Correa, segurament com apuntava aquest últim durant l'homenatge, degut a què s'ensumava que la seva vocació anava per una altra banda. L'any 1958 munta el seu propi estudi de disseny i funda l'empresa Tramo, acrònim de Trabajos Molestos, per poder produir els seus propis dissenys. A partir d'aquí inicia una carrera plena de premis, compaginant-la amb la docència a les escoles Elisava primer i Eina després, i participant de la junta del FAD en diversos períodes.

Com a dissenyador la seva tasca és impecable. Els seus objectes són funcionalitat al 100%, els materials i les diferents peces parlen per si soles i podríem dir que ni els hi sobra ni els hi falta res. Diu Milà que "el millor disseny és aquell que s'aconsegueix amb els mínims elements" i no deixa de ser admirable que aquesta recerca de l'essència tingui com a resultat luminàries de tanta bellesa i calidesa com la TMC, la TMM, o la Max Bill (comercialitzada sota el nom de Sèrie Americana), les nostres preferides d'entre la seva basta obra. Sempre hi ha un punt d'artesania en totes aquestes peces, que utilitzen recursos humils i materials clàssics, denotant un rigor constructiu que només tenen els qui coneixen a la perfecció els processos de fabricació dels seus objectes. Tots sense saber-ho hem utilitzat algun d'ells, impossibles de deslligar de la vida quotidiana de Barcelona.

A nivell humà Miguel Milà no es queda enrere. Vint persones van disposar d'un torn de paraula de tres minuts per expressar tot allò que els havia aportat tant a nivell personal com professional. Vam escoltar familiars, amics, alumnes, companys de professió i clients, permetent-nos, doncs, aquest acte, entendre la seva figura d'una manera més global i completa. Anècdotes, vivències i records van fer l'esdeveniment amè, dinàmic i emotiu. Per tot plegat volem felicitar al FAD com a organitzador i evidentment al mateix Milà. Sens dubte s'ho mereix.