Nous temps, nous materials

Fa temps ens explicava un professor a classe de materials una teoria que em va semblar particularment curiosa, i interessant alhora, perquè mai m’havia plantejat el tema des d’aquest punt de vista. Deia el següent: la humanitat ha evolucionat tecnològicament gràcies al descobriment de nous materials i de les seves aplicacions.
Confesso que des de sempre havia atribuït els invents a l’obra exclusiva de genis solitaris que treballaven als garatges o als magatzems de casa seva, tal i com va fer Edison per perfeccionar la bombeta inventada per Swan o, més recentment, Jobs i Wozniak per desenvolupar el primer –i revolucionari- ordinador Apple. Però segons la teoria comentada pel meu professor, què hagués estat de tots aquests inventors si no haguessin disposat de coure en filaments per a conduir l’electricitat? Què haurien fet si no haguessin conegut les enormes possibilitats del silici per a la producció de microxips pels nostres ordinadors? Haurien els arquitectes projectat gratacels de no haver conegut l’acer o el formigó armat? Segurament no.
Em consta que els historiadors estan acostumats a mantenir debats similars. Alguns defensen la participació històrica de figures clau, genis l’acció dels quals fa variar el decurs dels fets, d’altres donen més importància al context, que és el que obliga a aquestes figures a prendre les decisions en una direcció o en una altra. No sóc ni molt menys un expert en aquestes matèries, però m’aventuraré a pensar que les dues teories tenen la seva part de raó.
Amb el tema dels materials probablement passi el mateix. No se’ls hi ha d’atribuir tot el mèrit de l’evolució tecnològica, però és ben cert que tenen una gran importància i que sovint se’ls ignora. Pensem una mica en el que ens rodeja. Estem asseguts en una cadira de fusta o de plàstic –materials escollits per la seva bona resistència combinada amb lleugeresa i baix cost- bevem aigua en gots de vidre –la transparència del qual ens permet veure el seu contingut- anem en bicicletes d’alumini, titani o magnesi –materials que ens permeten combinar tenacitat amb un pes molt contingut-, ens comuniquem gràcies a fils de fibra òptica i de coure, entre milers d’exemples més. Ben aplicats, tots aquests elements ens fan la vida molt més fàcil i sense ells, amb tota seguretat, no hauríem arribat al grau de desenvolupament actual.
Cada dia apareixen nous materials que posseeixen unes propietats absolutament sorprenents: canvis de color, de duresa, capacitat per recuperar la seva forma original, elasticitat o duresa extremes, i moltes més. És un gran repte pels dissenyadors i els enginyers actuals atrevir-se a aplicar-los en detriment dels més habituals, però el nostre planeta demana vehicles més nets, objectes més funcionals i comunicacions més eficients i ràpides, i tot a un preu al que pugui arribar el més gran nombre de gent possible, i en això la ciència dels materials té un paper clau.