Festes sense residus

Aquest article el podeu llegir també a la web http://www.impuls.cat/. No és un article que parli estrictament de disseny, sinó que més aviat ho fa dels residus que generen els nostres regals nadalencs. Tot i això l'he afegit també al bloc perquè penso que planteja una reflexió que pot ser interessant, sobretot de cara al disseny de packaging i a les empreses que el contracten. Bones festes!

Al llarg d’aquest article parlarem de les compres nadalenques. Però abans que pressuposeu que es tractarà d’una crítica ferotge al consumisme, o, a l’inrevés, d’una defensa aferrissada del mateix, s’ha d’aclarir que ens mantindrem al marge d’aquest debat. Volem fer palesa una altra cara d’aquest fenomen que sovint s’obvia o no es té en compte, una cara més trista: els residus que provoca la quantitat enorme de compres que es realitzaran durant aquestes festes.El pitjor de tot es que aquests residus es podrien evitar d’una manera facilíssima reunint esforços des de l’administració, els diferents organismes de gestió de residus, i els compradors i usuaris finals. Perquè sí, igual que els ens públics que gestionen la nostra societat, nosaltres també tenim una part considerable de culpa i podem fer petites accions que poden millorar aquesta problemàtica.
Dic que em mantinc al marge d’aquest debat perquè no em refereixo a que hem de deixar de comprar, sinó a que estic convençut de que hem de comprar amb més criteri, observant el packaging del regal i la manera com ens l’emboliquen, i fent després el petit esforç necessari per separar els materials que el componen per llençar-los al seu contenidor corresponent.Dos exemples m’han tocat de prop en cosa de pocs dies, sent el contrast entre ells el que probablement ha motivat aquest article: fa uns dies vaig adquirir un programa informàtic a una famosa botiga del centre de Barcelona. Per protegir un senzill DVD la coneguda companyia que l’havia produït havia ideat un packaging tan complex que per obrir-lo vaig haver de lluitar, a més de amb la caixa standard del mateix DVD, amb un cartró imprès a tot color i amb un voluminós plàstic de forma esfèrica, anant tot això és clar, envoltat d’una bossa de plàstic per poder transportar-ho amb comoditat.
L’altre exemple està a les antípodes. Vaig rebre un obsequi adquirit a una botiga japonesa d’objectes per a la llar i la diferència de plantejament era abismal: l’embolcall del mateix era pràcticament inexistent, una senzilla bossa de plàstic translúcida amb les mides justes del contingut, sense gairebé cap impressió a tinta i maquíssima per la seva sobrietat, feia la mateixa funció que abans realitzaven el cartró a color, l’esfera i la capsa del DVD, sent a més la bossa amb la que em va arribar tot de cartró -material molt més fàcil de reciclar- també sense gairebé cap informació supèrflua. Recursos minimitzats, mateix resultat.Analitzada com a fet puntual la meva batalla a l’hora d’obrir els diferents embolcalls del primer exemple no deixa de ser una anècdota més o menys curiosa. Ara bé, multiplicada pels milions i milions de productes similars que es vendran aquest Nadal la situació és extremadament preocupant. Quan de temps trigaran a esgotar-se els nostres recursos a aquest ritme d’explotació?
No us demanem que no compreu regals durant les festes pels vostres éssers estimats. Us demanem que digueu "no" en la mida del possible a la pregunta "Vols una bossa pel llibre?" fent l’acció de guardar-lo a la motxilla, que emboliqueu els regals amb paper -decorat amb colors si voleu, aquí no m’hi fico- i no amb sofisticats plàstics brillants, i que separeu els residus generats llençant-los al seu contenidor corresponent. Així tindrem un Nadal idèntic al que tindríem si no féssim aquestes accions, però amb la possibilitat de gaudir d’un medi ambient amb més bona salut, que ja li fa falta.