dilluns, 14 de gener del 2008

La ciència ficció vers altres disciplines creatives

El cinema de ciència-ficció és i serà sempre una de les millors maneres d’acostar al gran públic la visió que grans creadors tenen del futur. Sense tenir en compte les impressionants i inspiradores imatges que podem veure a algunes d’aquestes pel·lícules, aquest tipus de cinema pot servir com a reflexió de cap a on anem com a societat, i del resultat -sovint tractat des d’una òptica pessimista- que pot tenir l’aplicació extrema d’algunes de les nostres innovacions.
Quedi clar que estem parlant del bon cinema de ciencia-ficció, aquest que planteja alguna cosa més que no pas una història més o menys entretinguda ambientada en el futur, cosa que jo situaria a altres categories com la del cinema d’aventures o el familiar.
Films com "Metropolis" de Fritz Lang, "Farenheit 451" de François Truffaut, "Blade Runner" de Ridley Scott, "2001, a Space Odyssey" d'Stanley Kubrick o la més recent "Gattaca", d'Andrew Niccol, per citar un exemple més actual, -tot i que segurament no arriba a l’alçada de les primeres- són, més que films, experiències sensorials excepcionals a tots els nivells que plantegen models de societat diferents del nostre i reflexions profundes.
Tot i això, el que m’interessa destacar en aquest article, cosa que és també la que em permet relacionar aquest tema amb el disseny, no és pas la seva indiscutible qualitat fílmica sinó l’excel·lent grau de tractament del detall que tenen i el trampolí que això pot suposar per a la nostra imaginació. M’explico. Crear una pel·lícula és un procés llarg en què intervenen persones especialitzades en temes molt variats. De la mateixa manera que un film històric rigorós ha estat assessorat per historiadors de qualitat, qualsevol dels exemples comentats abans ha rebut el consell o la influència d’experts en física, tecnologia, ciència, disseny, arquitectura o fins i tot filosofia que el fan creïble i sota el meu punt de vista, molt interessant.
Us proposo que us fixeu bé en aquestes pel·lícules, observant l’ambientació, quins mitjans de transport utilitzen els personatges, on viuen i la forma en què vesteixen. Descobrireu que els detalls que s’aprecien són tan bons o millors que la resta d’aspectes del film.
Potser algun dia veurem portats a la realitat algun dels artificis que hi apareixen, tal i com va succeir amb les novel·les de Verne. Si tenim en compte que el nostre grau de desenvolupament tecnològic creix de forma exponencial no és gens difícil d’imaginar.
Hem de tenir en compte que les ciències en general són les disciplines encarregades d’obrir camí, sent la tecnologia, l’arquitectura o el disseny -entre moltes altres- les que s’encarreguen d’aplicar totes aquestes innovacions. És, en certa mesura, aquest interès per configurar el que vindrà el que fa que una persona decideixi dedicar-se al disseny o a l’arquitectura, i el que ens serveix per establir aquest paral·lelisme entre aquestes disciplines i el cinema de ciència-ficció. Si després de veure un d’aquests clàssics del gènere podem aprofitar alguna de les seves reflexions o un dels seus detalls per inspirar-nos quan estiguem asseguts a l’escriptori, a punt per començar a treballar, serà perfecte, sinó sempre ens quedarà passar una bona estona davant de la pantalla.