Pot el disseny afavorir el correcte desenvolupament de la societat?

Abans de començar a respondre la pregunta vui deixar clar a què em refereixo quan parlo de correcte desenvolupament, i per fer-ho res millor que un exemple pràctic que m'ha tingut a mi com a part activa.
Fa cosa d'uns dies he tornat de les illes Canàries, on he estat participant en la tercera edició del "Campus de verano de las Artes de Guía", dins del taller d'ecodisseny. Allà hem estat finalitzant un projecte de mobiliari urbà -el vam començar l'any passat- fet amb els residus de marbre d'una empresa del sector de l'illa de Gran Canària. Degut a que el procès de fabricació del mobiliari és senzill, volem implicar a l'ajuntament en el tema de forma que es creïn escoles taller que donin feina a joves sense formació acadèmica, a la vegada que aquests aprenen oficis. D'aquesta manera la idea és que el nostre projecte suposi millores mediambientals al estar fabricat amb material que si no aniria directe a l'abocador, i millores socials al servir per donar feina a persones que la necessiten moltíssim.
El disseny, com un dels actors principals del procès productiu, té i ha de tenir un paper clau alhora de generar plusvàlues. Això sí, la nostra societat reclama que es deixin de tenir en compte nomès les plusvàlues econòmiques, que també són importants, per incidir també en els beneficis ambientals i socials que tot projecte pot potencialment generar. Ara ja no es tracta de crear nomès la cadira més bonica, que també, ni tan sols la més còmode, es tracta de ser socialment responsables des del mateix moment en que agafem el llapis per fer els primers esbossos.
Ja que el disseny és qui comença el procès productiu, resulta fàcil pensar que un disseny que hagi tingut en compte aquests aspectes els estendrà per pura inèrcia a la resta de fases de la posada en marxa d'un objecte.
També té aquesta disciplina la capacitat de donar una embrenzida a professions en procès de desaparició, com algunes branques de l'artesania o alguns processos industrials en desús. Sovint la desaparició d'aquestes professions suposa la desaparició de formes de vida importants des d'un punt de vista cultural o antropològic. D'aquesta forma quan un dissenyador uneix la seva creativitat a la de l'artesà, que sol comptar a més amb una gran habilitat manual, pot sorgir un objecte interessant que pot revifar el consum d'aquest tipus de productes, generant beneficis per les petites economies locals.
Per totes aquestes raons, i moltes més que han quedat sense explicar, penso que el disseny pot afavorir un correcte desenvolupament social sempre de la mà d'altres disciplines com les ciències socials, l'enginyeria, la ciència, etc. El disseny només és una de les professions que pot cuinar un futur millor, però ja que és la nostra, mirarem d'assumir la part de responsabilitat que ens toca.