Disseny Vs. art. (1a part)

És art o és disseny? I encara una altra qüestió més complexa: El disseny és art? Aquestes són preguntes que els dissenyadors es fan sovint i que són difícils de respondre, per la pròpia ambigüitat dels conceptes art i disseny. La postura general de la societat és que sí, el disseny és art -cosa que passa també amb l'arquitectura-, encara que la nostra visió personal com a dissenyadors és que són coses ben diferents pels motius que ja hem comentat en altres articles. Recomanem, si algú està interessat en aprofundir en matèria, llegir els debats de la pàgina argentina sobre teoria del disseny Foroalfa.
Arribats a aquest punt hem de reconèixer que ambdues disciplines estan prenent direccions convergents, ja que cada cop més veiem com un bon número de dissenyadors i artistes mantenen línies de treball difícils de classificar dins els conceptes disseny o art.
En aquest article no volem entrar en aquest debat tan complex -hi ha llibres i llibres que s'hi dediquen-, sinó que ens centrarem en analitzar la feina d'aquests professionals dels que parlem, tenint en compte que amb els seus treballs, tot i no anar enfocats cap a un utilitarisme per se, sí que incideixen en la capacitat expressiva o comunicativa del disseny, i treballen des d'aquesta òptica tan especial la funcionalitat.
Podem dir que els finals del segle passat són el punt de partida d'aquesta tendència. D'una banda l'aparició del corrent artístic del minimalisme -estès a l'arquitectura i al disseny- ja suposa un disseny d'interiors i de producte no real, no útil, que treballa el camp de l'expressió i les sensacions per sobre d'altres aspectes. Només cal veure l'obra de gent com Donald Judd, Scott Burton, Richard Tuttle o Sol Lewitt per percebre aquesta estranya sensació, que resulta d'un gran domini dels espais buits, que provoquen els artistes/dissenyadors del minimalisme.
Avui dia el minimalisme està més que superat en pro d'un major interès per aspectes més abstractes que no la forma o l'espai, com poden ser l'emotivitat, la comunicació, el simbolisme, la ironia, la crítica, etc., sent potser el grup Droog Design els primers qui han considerat el disseny com una eina per comunicar aquests conceptes, i els qui ho han fet amb més criteri.
A casa nostra aquesta manera de fer ha calat, i trobem representants com Martí Guixé, Curro Claret o Martín Ruiz de Azúa, que imprimeixen a moltes de les seves creacions un simbolisme i una fina ironia més pròpia del món de l'art que no pas del disseny. Personalment, recomanem de tant en tant deixar de classificar, catalogar i criticar per senzillament obrir la ment, i reconeixem que els dissenys d'aquests creadors sovint són capaços de fer-nos reflexionar o divertir-nos, encara que no sempre acabin d'acomplir amb la seva funció!