F.L. Wright: Mirar enrere per trobar solucions de futur

Aquest article l'he escrit per a la web www.impuls.cat . Mira de donar una opinió crítica sobre l'organització empresarial actual, sobretot centrant-nos en el món de les oficines, a les que dedico el moble que dissenyo pel meu PFC. Frank Lloyd Wright fou un arquitecte genial que ens pot servir d'exemple sobre com els dissenyadors i els arquitectes a vegades han de canviar el món que els rodeja.
En l'arquitectura, com en el disseny i en moltes altres professions, sovint es mira d'aportar solucions noves i originals d'una forma gratuïta sense oferir res més a canvi que el goig estètic d'admirar una forma o volum impossibles. Sense enrocar-me en l'argument gastat de l'"abans es feien les coses millor" és possible que en alguns d'aquests casos el camí correcte hagi estat sempre a la nostra esquena, en el passat, i que hagués estat més adequada una reinterpretació del que ja està fet que no pas la novetat per la novetat. Frank Lloyd Wright (1867-1959) fou un arquitecte americà considerat avui dia un dels grans mestres d'aquesta professió del segle XX. És conegut per edificis tan representatius com la Fallingwater House o el novaiorquès Museu Guggenheim. Tot i això, amb aquest article volem centrar-nos en els seus edificis d'oficines, que van suposar una revolució per a la forma de treballar dels milers de persones que en ells desenvolupaven la seva feina, tant des del punt de vista estètic com des de l'organitzatiu.
L'any 1906, molts arquitectes centraven la seva feina en el domini de la tècnica constructiva i el disseny estètic dels gratacels. Els inicis del segle XX van ser una època de grans innovacions constructives, i els arquitectes es trobaven en una situació complexa, ja que tenien una tradició constructiva clàssica al darrera i materials diferents i superiors als dels seus avantpassats. Era necessari, per tant, buscar un nou llenguatge per poder aplicar-los amb coherència.
Aquell mateix any Frank Lloyd Wright proposava noves i importants directrius projectant l'edifici d'oficines Larkin, que va contribuir a canviar la manera de concebre aquest tipus de construccions. Larkin era una empresa de venda per correu que donava feina a 1880 persones. Els empleats tenien el seu lloc de treball a grans galeries obertes, il•luminades gràcies a un atri central de sis plantes d'alçada. El propòsit principal de Wright al crear aquest edifici fou el de generar una nau central de grans dimensions a on s'obrien els diferents espais de l'edifici sense cap divisió física. Això millorava les condicions d'il•luminació de l'edifici, però suposava sobretot una revolució a nivell de relacions laborals, ja que els treballadors tenien la sensació de pertànyer a una família. Tots treballaven colze a colze en un mateix espai, fos quina fos la seva jerarquia dins de l'empresa, ja que no existien els despatxos privats ni separats, cosa que va suposar una millora en la productivitat. Un segle després aquest fet és encara interessant des del punt de vista organitzatiu, i tot i ser molt positiu, no s'aplica en el 99% de les oficines actuals.
Trenta anys després d'aquella fita, l'any 1936, comença la construcció de l'edifici Johnson, que una vegada més utilitzà grans espais comuns com a forma d'organització, solucionant-los aquesta vegada d'una forma més orgànica i càlida que no pas a l'edifici Larkin.Curiosament, si observem l'actualitat, tot estudiant com són les seus de les empreses més innovadores, veiem que en certa manera són evolucions de les solucions de Wright: predominen els espais oberts on els treballadors disposen de flexibilitat per desplaçar-se i escollir el lloc de treball que més els convé, fomenten que els empleats personalitzin el seu espai de treball de la forma que els resulti més agradable, flexibilitzen els horaris laborals al màxim exigint només la realització d'un nombre d'hores setmanals en lliure distribució, en definitiva, aposten per donar llibertat als seus treballadors.
Les empreses que segueixen aquests patrons de comportament són considerades per la resta anàrquiques i poc disciplinades, essent curiosament les que millors resultats obtenen. Amb tota seguretat són vistes per la resta d'empresaris amb els mateixos ulls que eren observats Larkin i Johnson quan van adjudicar els seus projectes a una persona amb la capacitat de trencar les normes de Frank Lloyd Wright, que les trencava com fan alguns creatius avui dia, sí, però amb la coherència d'oferir coses a canvi.